Les persones que a diversos pobles del País Valencià han mort o han quedat ferides recentment en els bous al carrer, com també els toreros Francisco Rivera i Saúl Giménez, haurien de fer replantejar aquesta «tradició». Com també s'hauria de replantejar la proposta de la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, que el 3 d'octubre de 2013 aprovà una iniciativa per protegir les corridas, i on defensava la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La proposta inicial del Congrés de Diputats era declarar els bous Bé d'Interès Cultural, per evitar així la prohibició de les corridas a Catalunya, però al final van apostar per presentar els bous com a candidats a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i promoure'ls a les escoles!

Tot això ve de la Iniciativa Legislativa Popular, que amb més de mig milió de firmes recollides (entre elles la del Sr. Rajoy) pretenia revertir la decisió del Parlament de Catalunya, que suprimia els bous, pel fet de ser un espectacle cruent, i que ens hauria de repugnar.

Cal dir que l'Església sempre ha estat contrària als espectacles de mort i de vanitat humana, com es pot comprovar en la butlla, «De salutis gregis Dominici», promulgada l'1 de novembre de 1567 pel papa Pius V i que diu: «Atès que aquests espectacles taurins no tenen res a veure amb la pietat i la caritat cristiana, i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d'homes sinó del dimoni, prohibim terminantment, sota pena d'excomunió, els qui permetin la celebració d'aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguin a terme».

La butlla diu també que «si algú morís allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica». I encara, prohibia «sota pena d'excomunió, que els clergues que hagin rebut ordes sagrades, prenguin part en aquests espectacles». El papa Pius V prohibia les curses de bous, «encara que siguin, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d'alguna solemnitat o festivitat de l'Església, les quals s'han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual, obres piadoses i no amb aquesta classe de diversions».

Anys més tard, el 1920, el cardenal Gasparri, secretari d'Estat del Vaticà, deia: «L'Església continua condemnant en veu alta, com ho va fer Sa Santedat Pius V, aquests sagnants espectacles».

També el papa Joan Pau II afirmava: «L'home, sortit de les mans de Déu, ha de ser solidari amb els altres éssers vivents». I fins i tot Hemingwey, molt aficionat als bous, deia: «Des de punt de vista cristià, les curses de bous són moralment indefensables, ja que en elles hi ha sempre crueltat i mort».

Però ha estat el papa Francesc, en la seva encíclica Lloat sigueu, qui ha denunciat amb més claredat la tortura dels animals, quan al número 130 d'aquest text, diu: «És contrari a la dignitat humana fer sofrir inútilment animals, i sacrificar sense necessitat llurs vides».

Evidentment que no estic demanant que siguin excomunicats els membres de la Comissió de Cultura del Congrés que van aprovar la protecció de les corridas, ni tampoc els toreros! Però defensar les corridas com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, va ser una broma de molt mal gust!

Les corridas o els bous al carrer, mai no podran ser cultura, com sí que ho és el Misteri d'Elx, la catedral de Burgos, la Llotja de València, el monestir de Poblet, el Palmeral d'Elx, la Sagrada Família de Barcelona, l'Alhambra de Granada o les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí!

I és que una cosa és la cultura i una altra la tortura! A més del perill que comporten els bous, com s'ha vist per la mort recent d'alguns aficionats taurins.