Enamorat de tu

26.08.2015 | 10:09
Enamorat de tu

Algú explicava que la novel·leta del sadomasoquisme tou que ha triomfat tant, és una versió de Pretty woman, el conte de fades amb príncep blau, vicioset ell, això sí, però en el fons, el gendre perfecte. L'amor del 2015 no és el medieval ni és els dels trobadors. Es coneix a l'internet, quan tu anaves a posar les banyes, i perdonin. L'amor es refugia en una col·lecció de maquetisme, a on amb tot l'amor del món, has confegit l'exèrcit nazi amb tot luxe de detalls. L'amor és el teu gos, que mou la cua com un foll quan creues el rebedor de casa. L'amor és allò que fa que continuïs aquí, i no vulguis fugir a Tailàndia quan el teu cervell et diu que estaries millor vivint a l'altra punta del món.

L'amor actual s'adapta poc a la civilització de l'instant que vivim. Disfrutem del cotxe, del pis; els amics, perquè saps que un dia la vida pot ser sinistre total. Acostumats a declaracions d'amor de pel·lícula, a músiques emotives que anuncien compreses per a l'edat de la menopausa, l'amor en majúscules és l'amor d'una mare o un pare que accepta els seus fills amb tots els defectes del món, i els estimen com el primer dia. L'amor el 2015 s'assembla a l'anunci de begudes refrescants o les cerveses que et venen el producte com la perfecta excusa per trobar-te amb els amics. Tot sovint, l'amor actual s'assembla tant al sexe pur i dur, a l'intercanvi de fluids. Però l'amor carnal té un límit, i oblidem l'amor de les coses que no es veuen, però hi són. L'amor és estar sempre amb algú, recolzant sempre aquest algú, acompanyant les seves bones èpoques i les males èpoques. Ajudant algú en la seva decadència, en la seva etapa final, als peus d'un llit d'una persona malalta, que s'esllangueix mica en mica, i entoma la situació amb una dignitat colpidora. L'amor també és creença, confiança. Al final aprens que l'únic que pots aportar al món és la teva dignitat. Precària, soferta, bombardejada, però real. L'amor està fet de silencis, companyies i gestos amables. Badalls i pèrdues. Encara que pensem que estem fets de rapidesa, humor i diners, estem fets de patiment, lluita i decepcions. L'amor ha superat la clonació d'ovelles, el temps del còlera que rememorava García Márquez, el big bang d'internet, els governs de coalicions, les majories absolutes i el panorama que vindrà. L'amor supera la vida ordenada a l'Ikea, els passadissos farcits dels supermercats i les visites al tanatori. L'amor és el petroli de la nostra existència, la carta de navegació del nostre deambular pel món, la ruta que el viatger ha de trobar, fins a trobar la seva Ítaca particular, privatitzada ara, horror i terror, perquè la comprin els governs federals alemanys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema