Cartes

JOAN JANOHER I SADURNÍ. FORALLAC.

Pel que sembla, el conseller d'Interior va fer unes declaracions envers les comunitats que també tenen per gramàtica, la llengua catalana. Ja no faig esmena de la parla, per no ferir la sensibilitat de pronúncia escaient de cadascuna d'elles: però sí que és força clar que aquesta ens agermana, i hem de procurar la màxima unitat d'ús, a tots els efectes lingüístics i culturals. Crec que aquest és el raonament expressat pel conseller al congrés anual de Prades (France).

Com sempre passa, aquesta proposta no ha estat compresa per una bona part de polítics que assitien a l'acte esmentat. Generant un cúmul d'interpretacions: als que la pluja de crítiques ha traspassat el llindar de les nostres «fronteres». Sembla, tot plegat, una conspiració a voler fer fracassar la consulta del 27-S. Nosaltres com a catalans sempre hem sigut respectuosos amb totes les cultures, i pel que sembla i diuen des de Madrid, que som totalitaris i poc considerats.

Existeix una dita que resa així: N'hi ha paraula mal dita, si aquesta no és ben entesa. Precisament això és el que ve passant, i per postres; els veritables totalitaris amb les conductes desproporcionades en conceptes generalitzats són tots els partidaris de pretendre ?ensorrar l'esperit català. Als que des de sempre ens han tancat les portes democràtiques per poder dialogar com a interès comú, ja que mai se'ns ha volgut escoltar, i d'això, ells ho deuen considerar normalitat.

Un crit d'ajuda

Joaquín Durall. Banyoles.

Llanço un crit desesperat d'auxili a qui pugui ajudar-me:

Resulta que fa un munt d'anys que no puc dormir a les nits per culpa dels trets virtuals de les petadores per espantar senglars.

El pagès (el esparrecaterrossos), que les col·loca en els seus camps i boscos, tocant a la meva casa, no té cap consideració amb els veïns ni amb els incendis i abusa massivament amb trets forts, o fluixos i seguits. Les autoritats només actuen a la nit següent de les queixes, per continuar amb els sorolls a la nit següent.

La irracionalitat en la nostra societat augmenta. Ni els drets més evidents es respecten, encara que els sorolls es fiquin a casa teva sense permís, com lladres.

Sobre l'ecologia es parla molt, però ningú se la pren seriosament. I es van perdent els drets bàsics. Només es mou el que representa interès econòmic, mentre els creadors i promotors no avancen en aquest món irracional i sense principis; un món comprat, en mans de l'interès i del capital, de les multinacionals i de la política. Tenim una Generalitat distreta i absent; només ocupada en temes polítics intranscendents, que serien fàcilment negociables, i oblidant el més immediat que de veritat necessita la gent.

A la urbanització Banyoles Park, un lloc paradisíac, l'ecologia està desatesa. Haven-t'hi com hi ha mètodes no acústics per espantar senglars (com les tanques i el pastor electrònic...). El més fàcil són els maleïts sorolls que et desperten contínuament, o ja no et deixen dormir. I els teus drets bàsics: vilment trepitjats.

Demano ajuda a qui pugui fer-ho, per favor.

L'última oportunitat

enric carcereny beltran. LLORET DE MAR.

Per molts, com jo mateix estic segur que el 27-S serà l'última oportunitat de poder gaudir d'una Catalunya lliure, per una raó molt clara, l'edat. Per això, necessitem un nou país, amb una educació que és important no sols perquè sigui gratuïta sinó per inculcar als més petits de la necessitat d'ensenyar que no es pot abusar de la sanitat i de la importància que si uns impostos són justos s'han de pagar per fer una nació exemplar.

Molts es poden queixar que els treballadors deixaran de pagar perquè ja se'ls descompten de la seva nòmina. Però també han de pensar que les empreses en una República catalana pagaran a la nostra Hisenda, perquè si ho fan a Espanya, hauran de pagar dues vegades. La llei els obligarà a pagar a la Hisenda catalana. Si ho fan a Espanya, es veuran obligats a reclamar la seva devolució, i cobraran quan Déu vulgui o mai.

Tenim la sort que la gran ?majoria de les empreses, pagaran a ?Catalunya, i això vol dir que l'endemà mateix, la nostra hisenda tindrà els diners necessaris per millorar la sanitat que serà universal, per una educació gratuïta o una universitat més econòmica. I també per pagar unes jubilacions, i prestacions als dependents, als aturats, suficients per una vida més digna.

M'agradaria veure alguns polítics d'ara què farien si cobressin els sous i complir amb horaris com el d'un cirurgià de l'hospital de Blanes, de 12 hores seguides, o una infermera del mateix hospital de 8 del matí a 8 del vespre.

Si no fem un nou país, passarà el que diu Josep M. Loste Romero, «l'única solució per sortir d'aquesta situació és la legalització del suïcidi i l'eutanàsia. Cada cop anirem a pitjor. I cada cop una minoria ho manipularà tot i tindrem més misèria i malestar social».

Gràcies, Sr. Rajoy!

Àngel Turñè Caselles. Cervià de Ter.

Gràcies, Sr.Rajoy i Adlater. L'any passat o fa dos anys, la meva pensió mensual la vares apujar en setanta-cinc cèntims, cosa que em va permetre arribar a final de mes. Aquest any me l'apuges el mateix, cosa que em permetrà un nivell de vida millor o estalviar. Gràcies altra vegada!

Quan acabava d'escriure, m'he assabentat que un gran home de la «Spania Profunda» és a París, i veig que amb el que cobra no ?podrà arribar a final de mes, ??envia-li els meus setanta-cinc cèntims.

L'anunci publicat ahir a la contraportada referent al sorteig Aquadiver era erroni. El sorteig corresponia a la setmana anterior.