Ara que l'època estival s'acaba em plau recordar el que ha estat el llibre que m'ha acompanyat al llarg d'unes setmanes. Haig d'aclarir que a l'estiu sovint aprofito per llegir un dels llibres que tinc consciència que m'interessarien però les circumstàncies han fet que encara no n'hagi fet la lectura.

Així guardo un gran record de l'estiu que vaig llegir La muntanya màgica, de Thomas Mann, que anteriorment se m'havia resistit dues o tres vegades, lectura formidable de la panoràmica de les idees a Europa abans de la Primera Guerra Mundial. Igualment recordo molt bé l'estiu que vaig llegir Oliver Twist, de Charles Dickens, que avui és una descripció sociològica de l'Anglaterra en les primeres dècades del segle XIX.

Aquest any el llibre important que he repescat i que feia temps volia llegir és La Tradició Catalana, de Josep Torras i Bages, que aquest sacerdot il·lustrat publicà el 1892. L'he llegit en una reedició feta per Edicions 62 i La Caixa el 1981 en la col·lecció "Les millors obres de la literatura catalana".

Cal dir d'entrada que el llibre es fa d'un interès creixent. És de fet la resposta que Torras i Bages fa al llibre de Valentí AlmirallLo Catalanisme, publicat el 1886 des d'una perspectiva de modernització democràtica. Torras i Bages fa aquesta resposta des del cristianisme i argumenta en profunditat com aquest està en els fonaments de la nació catalana.

El Catalanisme per a Torras i Bages és en aquella època el Regionalisme que ha de permetre connectar amb les arrels i rebrotar amb força els millors valors que havien creat el poble català.

La primera part del llibre que porta el significatiu títol de "Valor ètic del regionalisme català" és un conjunt d'articles que Torras i Bages havia publicat en el setmanari La Veu de Montserrat entre els anys 1886 i 1888. Es l'anàlisi i el raonament de la necessitat i oportunitat que aquest ideari sigui incorporat a les actituds com una expressió de les arrels cristianes de Catalunya.

La segona part és la descripció d'algunes personalitats que al llarg de la nostra història demostren com ha estat decisiu el cristianisme per forjar la nostra personalitat. Aquests personatges que Torras i Bages tria són Sant Ramonde Penyafort, Ramon Llull, Sant Vicenç Ferrer, Francesc Eiximenis, Ausiàs March i Joan Lluís Vives.

A mesura que el lector va avançant en les pàgines de La Tradició Catalana adverteix que l'autor té una preparació i coneixement del que escriu excel·lents. Així doncs, no ens ha d'estranyar la influència que va tenir en l'impuls de les idees i concretament d'un cristianisme atent a les necessitats polítiques i socials de l'època i amb especial atenció a l'evolució europea d'aquestes i en particular a les de Lleó XIII.

Torras i Bages reconeix que aquest volum el formen dos llibres. El que argumenta la importància de les idees i el que n'explica algunes experiències concretes.

Aquest també serà un estiu en què recordaré el llibre que he llegit.