Costa d'entendre que, segons diferents estudis sociològics, només la meitat dels catalans -percentatge amunt, percentatge avall- sigui partidari de la independència de Catalunya. Els beneficis que ens anuncien són extraordinaris. "Millorarem les pensions" (Jordi Turull); "Els aturats cobraran més" (Felip Puig); "Milloraríem i ampliaríem el benestar social" (Neus Munté); "Baixaria l'IVA cultural" (Ferran Mascarell). I, segons l'argumentari de Junts pel Sí, publicat per un dels diaris de referència de l'independentisme, s'acabarien les retallades. També -diuen- desapareixeria la corrupció (es veu que la corrupció autòctona també és culpa d'Espanya). La gent encara no ha entès que el sobiranisme és la més eficaç oficina de col·locació. Una professió de fe de l'independentisme és suficient per tenir garantida una feina ben remunerada. No és broma. Ho poden testimoniar Santiago Vidal i Karmele Marchante, entre molts d'altres. A Vidal li ha sortit a compte redactar una pseudo Constitució que no servirà per a res. Vull dir que, si Catalunya assoleix algun dia la independència, és de suposar que serà el Parlament el que elaborarà la Constitució de la nova República de Catalunya. A les democràcies, acostuma a ser així. De moment, l'exjutge Santiago Vidal ja ha rebut una generosa recompensa. Des del passat 29 de juny té un sou, a compte de la Generalitat, de 87.435 euros anuals per la indesxifrable ocupació de "director del Programa per a l'estudi de les institucions i els organismes en l'àmbit de l'Administració de justícia i el poder judicial a Catalunya". El jutge Vidal hauria de ser agraït i enviar per Nadal unes paneres als membres del Poder Judicial espanyol que el van expulsar. Redactar sentències era més carregós que fer bolos per Catalunya i molt menys remunerat. Karmele Marchante va ser una de les pioneres de la teleporqueira en programes com Tómbola i Sálvame; programes tan infamats a casa nostra com a mostra de les diferències culturals entre Catalunya i Espanya, encara que les audiències diguin que hi ha més catalans que veuen teleporqueria que no pas els documentals del Canal 33. Ara, Karmele Marchante, que ja havia perdut crèdit en aquests tipus d'espais tan espanyols, ha passat d'explicar les aventures de Paquirrín a participar en mítings sobre la independència de Catalunya. I ja té programa a Catalunya Ràdio. Ignoro si serà per introduir les xafarderies autòctones. En qualsevol cas, com Santiago Vidal, ja s'ha col·locat amb diners públics.
