Agraïment a l'equip d'otorinos del Trueta

francesc buixeda cabré. santa pau.

Fa uns quatre mesos que vaig deixar d'enviar missives als diaris, com feia bastant assíduament, la causa fou la greu malaltia de la meva esposa, que ens ha ocupat de ple tot aquest temps, però ara ja podem respirar en veure la seva millora diària i la confirmació de curació per part de l'equip mèdic, ja estem en el procés de control mèdic periòdic de caràcter preventiu.

A part de la joia que omple tota la família el fet d'haver aconse?guit superar aqueixa crisi favorablement, no podem deixar de banda la brillant actuació de l'Equip Mèdic d'Otorinos de l'hospital Josep Trueta de Girona, que ho ha fet possible, superant fins i tot les retallades, amb la seva professionalitat, dedicació i acolliment quasi familiar, els especialistes Tubet, Borés i Sambola, com també la resta de personal, sense deixar de banda els diferents serveis d'infermeria i auxiliars de planta, a tots ells va el nostre agraïment per haver fet possible que durant els mesos d'ingrés ens hàgim sentit com a casa, a més de protegits per les encertades decisions facultatives. Moltes gràcies a tots!

Finalment voldria fer una referència al que es diu que les retallades a la sanitat pública fan trontollar el seu bon fi, ja que durant aquests mesos hem viscut el dia a dia dels professionals i personal sanitari, amb sorpresa per la seva dedicació desinteressada, que fa possible seguir prestant el servei, tot i els entrebancs econòmics que pateixen. El temps posarà les coses al seu lloc i arribarà el moment en què es pugui compensar el vostre esforç. Felicitats!

Sentit comú

MARIA SALIP CALVÓ. GIRONA.

Caldria felicitar el Sr. Enric Mestres Girbal per la seva carta del dia 23-8-15. Plena de sentit comú i de veritats que en aquest dissortat país, després de tants anys de la famosa pedagogia: Espanya ens roba i Catalunya no és Espanya, argumentat en mitges veritats i mitges mentides, el radicalisme que s'ha imposat no deixa veure clar la realitat. Aquí els primers que ens han robat a mans plenes han estat el Sr. Pujol i la seva prole i el Sr. Millet, cap torna ni un euro i ja no se'n parla.

Només es parla d'independència i el Govern destina la major part dels recursos a l'esmentada independència quan el que cal es frenar l'atur, millorar la sanitat contractant més personal mèdic i sanitari, sobretot ara que es vol donar assistència gratuïta a tots el immigrans il·legals, més personal de mestres i professors i menys càrrecs de confiança. En fi, com bé diu el refrany: "El sentit comú es el ?menys comú dels sentits". Més culpables de tot aquest desgavell han estat els diferents governs espanyols que ho han permès.

La corrupció de CDC

Francesc Gombau. Girona.

El registre de la seu de CDC és l'última d'una llarga sèrie de notícies de corrupció que projecten la seva ombra sobre els que han governat Catalunya de forma gairebé ininterrompuda durant dècades. Adigsa, Casinos, Clotilde, Sanitat, Fons europeus, Pròtesis caducades, Treball, ITV o el famós 3% (o 20%) són només alguns dels escàndols de corrupció que jalonen la trajectòria convergent. Fa la impressió que alguns havien volgut convertir Catalunya en el seu cortijo privat, en el qual ells treien profit d'adjudicacions i contractes públics. I un cop descobert el pastís, ara volen un "estat propi". Amb una "hisenda pròpia", una "policia pròpia" i una "justícia pròpia", és a dir, tot ben controlat per ells mateixos. "Tenen pressa", diuen. Que els enxampen .

Germà gran

héctor martínez romero. girona.

Treballar a joventut deu haver sigut una de les millors coses que m'ha passat darrerament. Els qui formem part del sector social som coneixedors que les feines que desenvolupem tenen un alt contingut vocacional i que, normalment, són sacrificades. En el meu cas, com a dinamitzador juvenil que he sigut els darrers mesos, he après (entre moltes altres coses) a escoltar. Però no escoltar de qui vol oferir consells, de qui creu que en sap més que aquells que l'envolten o escoltar de qui tot ho ha viscut. Escoltar sense prejudicis; sense presses. Escoltar pel plaer de compartir. I aquest escoltar, sense cap mena de dubte, crea vincles.

Es una feina sacrificada però, com també podeu imaginar, és quelcom reconfortant saber que, al teu voltant, ets el germà gran d'un bon grapat de nanos, joves i adolescents que gaudeixen compartint vivències i moments amb tu. Com si es tractés d'un germà gran.

N'és tant, de gratificant, que voldria demanar disculpes a companys de feina, coneguts i veïns, però, sobretot, a tots els meus germanets per haver marxat sense avisar, donar-los les gràcies per fer-me la feina fàcil i agraïda. Com diuen "Els Amics de les Arts", i com a bon germà gran, "[...]quan s'hi hagi de ser, hi serà".