COMENÇA FITAG 2016

31.08.2015 | 00:00
COMENÇA FITAG 2016

Potser aquest article serà un dels més dificultósos de parir, de tots els que he fet fins ara. La necessitat d'entregar a termini tancat aquesta plaent feina d'escriure impressions vitals i fer-la arribar al diari uns dies abans d'avui que l'està llegint vostè, fa que aquest compromís amb el lector m'enganxi  en ple tsunami del FITAG 2015. Capitanejar una família de més de 40  persones no és una feina tranquil·la, ni una responsabilitat exempta d'entrebancs de tota mena, però malgrat el terrabastall que en aquests moment s'està produint al voltant d'un servidor que intenta comunicar-se amb els meus fidels lectors (això imagino), m'adono que a vegades el soroll pot ser deliciós, el nervi esdevé repte i la tensió és simplement una nota poètica de responsabilitat suspesa en un pentagrama de somnis que es materialitzen a mesura que avança el concert del viure. Sóc un privilegiat de l'existència i aquest privilegi es visualitza ara al voltant d'un equip humà que m'envolta com papallones nocturnes al voltant d'un fanal de poble en una calorosa nit d'estiu. Enguany el festival internacional de teatre amateur de Girona, patrocinat per la nostra Diputació Provincial, ha complert la majoria d'edat i són molts els que en 18 anys han treballat al servei de la dinamització del teatre amateur de les nostres comarques mitjançant la profitosa excusa d'organitzar un esdeveniment cultural de teatre internacional. Les xarxes socials bullen amb les nostres petites i treballades vivències, per a algú banals i per a nosaltres imprescindibles per seguir vius. Tinc la sensació que som un petit estel brillant enmig de l'univers dels somnis de Talia i, nosaltres, viatgers d'una nau tripulada per argonautes del planeta Entrega. Sentir felicitat plena enmig d'un caos de veus, corredisses, proves de so, impressora, telèfons, murmuri de públic i batecs de cor enamorats de l'art de l'escena és una meravella i un privilegi que pocs podem presumir d'haver viscut i molts pensaran que és la inutilitat més absurda que s'hagi posat mai blanc sobre negre. Els de teatre som així, ho donem tot a canvi de res fins que ens cansem de donar perque no ens donen res. Estimem sense necessitar que ens estimin però quan sentim el ?menyspreu sortim a la batalla de reivindicar-nos. El FITAG ens ensenya que els que estimem el teatre som gent sensible però valenta, entregada per voluntat i no per obligació i generosa fins a un estop que es diu respecte. Enmig de la tempesta d'il·lusions i temors que formen l'ADN de la producció d'un festival de teatre, sento l'escalf de la fortuna de pertànyer a un món immaterial que ens fa únics i a una família que ens protegeix de les certeses incertes. La poesia neix del caos i el caos és poètic amb les turbulències ens eleven a l'Olimp dels atletes de l'antiga escena. Tanco ja el calaix de les idees per a articles, perquè se m'ha girat feina. Comencem a preparar el FITAG 2016!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema