Azhar Serajalddin i Jamal Waez han tingut sort. A Síria han portat ajuda sanitària fins al front de combat. Saben d'amics que van ser cremats vius -la pitjor infàmia per a un musulmà- pel règim d'al-Asad per haver ajudat ferits. Han vist com els míssils Skud arrasaven "tres o quatre blocs de pisos d'un sol cop", atacs amb armes químiques, franctiradors, robatoris i cops per part dels repressors. Però Azhar i Jamal són afortunats. El 2013 van ser acollits per la seva família arrelada a Catalunya fa més de 30 anys. Són una família extensa de 13 tiets i fins a 66 cosins. Molts es van quedar a Síria. Altres, milions de refugiats, busquen un lloc al món.
Dos anys després de la seva arribada a Salt, l'alcaldessa de Barcelona ha expressat el seu desig que la capital catalana es converteixi en una ciutat refugi per als immigrants sirians. El projecte no dependrà només de Colau. Seria esperançador que s'hi sumessin moltes ciutats catalanes més. "Volem ciutats compromeses amb els drets humans i amb la vida, ciutats de les quals sentir-nos orgullosos", afirma l'alcaldessa. Jo també. I milions de persones amb sang a les venes.
