el periodista Andrew Grant Jackson sosté que 1965 va ser "l'any més revolucionari en la música", si més no, en la moderna o popular. Per aquesta raó va publicar un llibre titulat precisament així: 1965: The Most Revolutionary Year in Music. Les transformacions polítiques i socials desencadenades ara fa 50 anys -la resposta a la Guerra del Vietman, la lluita pels drets civils, el feminisme, el hippisme, l'extensió de les drogues, etc.- es van plasmar en nombroses manifestacions artístiques, i la sonora en va ser una de les principals. Bob Dylan editava aquella temporada Highway 61 Revisited; The Beatles, Rubber Soul; The Who, My Generation; Otis Redding, Blue; i John Coltrane, A Love Supreme. Entre aquesta selecció d'obres, l'última, un dels millors discs de la història del jazz, probablement hagi estat la més influent, ja que la seva acció s'ha estès per esferes insospitades: de la poesia i la pintura a la política i l'espiritualitat. Per al bateria Elvin Jones, que va participar en la gravació de l'àlbum, A Love Supreme "expandeix el concepte de la música". L'actualització en clau electrònica de Flying Lotus li dóna la raó.
