Vol bar xurreria gastronòmica
Carles Mallart. girona.
La CUP i el PSC han destapat avui dia 29 tot un «affaire» del Vol Bar-Xurreria Gastronòmica, que si es confirma, cosa que no poso en dubte, és una qüestió molt i molt greu, ja que ara que estem en l´època de Joc de trons, obre «la caixa dels trons» al nostre Ajuntament de Girona. Sembla ésser que els regidors de la CUP han tingut moltes dificultats per accedir a l´expedient, i el PSC ha denunciat que la taxa d´ocupació de la via pública en lloc de considerar-se que era un restaurant, se li va aplicar la de Bar-Xurreria per estalviar diners d´amagatotis. Si l´Ajuntament hagués actuat correctament havia d´haver aplicat la taxa de restaurant ,uns 19.000 euros segons diuen, i després podia subvencionar-li un 60%, 70% o un 95% posem per cas com es feia a les obres del Barri Vell anys enrere, per l´interés de l´Ajuntament en el fet que es rehabilités el BV, i això era perfectament legal. Ara bé, aplicar una taxa més baixa del que toca, obre un munt de possibilitats als negocis de la ciutat de conseqüències econòmiques imprevisibles per l´Ajuntament, ja que ara un ciutadà podrà anar a l´Ajuntament per fer un edifici nou i pagar un ICIO d´una petita reforma de canviar el terra. L´actuació de l´Ajuntament és un «greuge comparatiu» greu amb la resta de ciutadans de Girona que cada matí lluiten per tirar endavant els seus negocis, a part de les responsabilitats legals per un presumpte delicte de «prevaricació» penat amb la inhabilitació per una colla d´anys de tots els intervinents hagin o no signat documents. El nostre alcalde fa més de 4 anys està absent del «dia a dia» de la nostra ciutat, per les seves múltiples i importants tasques a fora, l´alcalde mana però no lidera i els seus ciutadans en pateixen les conseqüències. Ha deixat el canvi que va prometre a mans de persones que fa més de 30 anys que hi són. Uf!
No hi ha més cec...
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.
Sabeu aquell de la noia que ja la tenia mig pam a dins i encara preguntava, però Manel, què fas? Bé, em perdonareu aquesta petita broma però és que no puc més en sentir i llegir molts dels comentaris que es fan al voltant d´aquesta invasió de la Unió Europea per gent d´altres ètnies i religions. Els «ai pobrets» que contínuament deixen anar els benpensants i tolerants ciutadans de la vella Europa i els adjectius pejoratius que dirigeixen a tots els que no estan d´acord que vinguin en massa a canviar l´ordre natural d´aquest continent fan pensar en quin país vivim. La immigració subsahariana va començar a poc a poc i es diluïa entre els que venien de l´est amb similars mentalitats i maneres de viure que nosaltres, però ara, les hordes incontrolades que arriben del proper orient no són assumibles per Europa i s´escampen amenaçants com aquelles que fa dos mil anys envaïren l´imperi romà.
Perquè no ens enganyem; a prop de Síria hi ha altres països sense guerres; al nord tenen totes les repúbliques acabades en TAN (musulmanes) i a l´est grans extensions territorials a l´Iraq que els acollirien sempre que lluitessin contra Daesh. Més encara, per què els homes no s´enrolen a l´exèrcit siri per defensar el seu país?
Les fronteres europees del sud són a la costa i allà és on s´hauria de fer la tria dels que poden continuar o ser retornats. En principi, vells, dones i criatures ja que són els més febles, però jo em pregunto, què hi fan aquí els homes en edat de lluitar? Què fan els governs de la UE a més de reunions i tiberis? Amb la seva política de «qui dia passa any empeny» estan incubant un monstre que ens engolirà a tots.
Sé que si el senyor director del DdG publica aquesta carta, els epítets de «racista», «xenòfob», «nazi» i altres semblants em cauran a sobre com pedregada seca, però algú ho havia de dir. No podem amagar el cap sota l´ala i pretendre que no passa res.
