Des de sempre m'ha agradat somiar somnis plaents, bé, com tothom. De jove vaig interessar-me per aquest tema i vaig llegir «La interpretació dels somnis» de Sigmund Freud, com també altres textos més frívols que intentaven desxifrar els significats onírics. Sempre m'ha delit llegir o escoltar somnis de les persones. Pouar en els somnis representa treure a fora l'aigua profunda i fosca del jo inconscient (no conegut), el més íntim, el més primerenc, el més llunyà de la nostra existència.
Dormir és apartar-se voluntàriament de la vida, del món; ens absentem en la foscor durant unes vuit hores, deixem de conviure, la realitat, el món, no compta i nosaltres no comptem per la realitat. Tanquem les finestres de l'habitació com també les finestres de la cara, els ulls, així neutralitzem els estímuls externs perquè res ens alteri el son. Somiar és el punt àlgid del dormir, la culmi?na?ció que arriba sempre de matinada i a voltes despertem quan s'escenificava la millor seqüència del somni o despertem sobresal?tats en un malson per interrompre un dany o un perill.
El vers conegut de La vida es sueño de Calderón de la Barca proclama: «Toda la vida es un sueño y los sueños, sueños son». El dramaturg infravalorava el somni i la vida no és cap somni, per alguns, malauradament, literalment un malson. El tracta desdenyosament. En anglès «He tingut un somni», proclamà Luther King i el mot adquireix un sentit de màxima il·lusió, d'utopia desitjable que pot fer-se real si tots hi posem els colzes. En català hi ha una ambiva?lèn?cia sobre el sentit del mot somni, per una banda un somiatruites o un sòmines significa un «babau» que pensa en les musaranyes, «somiador» agafa la semàntica d'un romàntic, d'un dissenyador d'ideals. No té doncs el mot somni la magnificència de l'anglès, però tampoc la duresa dels altres idiomes.
A la Bíblia trobem interpretacions de som?nis, el passatge de Josep n'és un magnífic exemple. El somni interpretat indicava que aquell noi esdevindria en el demà un prohom d'Egipte i anys després els seus germans es postrarien als seus peus perquè era el ministre de finances del faraó. Des de l'antiguitat s'ha cregut que els somnis ens transmeten missatges, alguns premonitoris, altres d'origen diví, altres de felicitat, de sexe, d'amor. L'arcàngel Sant Gabriel se li va revelar a Mahoma en un somni i així va considerar-se un profeta d'Alà i va néixer l'islamisme. Un dels somnis cèlebres, que origina el naixement de la filosofia moderna, en la vessant racionalista, fou el protagonitzat per Renat Descartes. Una nit el pensador francès a l'edat de 21 anys va somiar que llegia un text en llatí «Quin camí seguiràs a la vida?» que li va capgirar tot el seu ideari i es va posar a meditar de veritat.
El pare de la psicoanàlisi, S. Freud, va defen?sar la teoria que dormim per satisfer més les necessitats espirituals que no les físiques. De fet podríem fer descansar el cos amb la postura que ens resultés més còmode per refer-nos de la fatiga i ensems deixar lliure la ment perquè anés trastejant; ben ajaçats podríem pensar, llegir, mirar la tele, enraonar, escoltar, etcètera, i passades les vuit hores ens llevaríem més frescos que una rosa. El cos hauria tingut la dosi habitual de repòs que podíem haver aprofitat espiritualment. Afirma que si l'ànima no es reconstruís dormint i somiant no podríem aguantar l'angoixa de viure, puix que el somni té un sentit reparador i catàrtic i ens permet fantasiejar sense límits compensant així les frustracions que ens fuetegen l'existència, i ens hostilitzen amb la crua realitat. Ens va ensenyar a interpretar somnis emprant la fina lent de la psicoanàlisi.
Freud ens va dir que el recorregut oníric que travessa les nostres nits està escrit sense gramàtica i transgredeix l'espai i el temps. No respecta els fets organitzats segons un ordre establert de normalitat i amalgama situacions impossibles com assembla perso?natges que en la vida real mai no s'han conegut. Ho compara a un jeroglífic, un galimaties. Un desordre aparent. Les interrelacions violentes de l'espai i el temps sovint imaginativament les fem en la vida ordinària. Podem caminar per Girona i pensar en Amsterdam i recordar que allà vàrem conèixer una noia de Praga i evoquem la plaça aquella on ens parlàrem per primer cop. Carl Gustav Jung rebaixa el to pansexualista de la simbologia freudiana, per exemple, si se somia amb una clau que obra parsimoniosament una porta, no necessàriament s'ha d'interpretar com l'acte sexual, sinó com una aspiració a la llibertat. Juanjo Millás en una columna en el Diari de Girona escrigué que el somniador és una persona segrestada per un ser desconegut que entra dins nostre i s'apropia indegudament de l'ànima.
Tinc un somni inesborrable. Va succeir-me a Formentera. Arran d'una mala instal·lació elèctrica vaig mig electrocutar-me intentant desenganxar el mòbil d'un endoll espatllat. Va durar uns segons, però aconseguí desempallegar-me del corrent elèctric, que em rebotà al sòl i vaig perdre el coneixement. En aquest interval de temps es produí el somni: un personatge sinistre, la Mort, en castellà em digué: «Te lo juegas todo en una palabra. ¿La aceptas o la rechazas?. La palabra es "revólver"». La vaig acceptar perquè m'adonà que revòlver significa també retornar. En aquest moment vaig despertar i veié la cara plorosa de la meva dona. L'endemà davant la seva insistència vaig telefonar al meu amic metge. Li vaig explicar. Em digué «s'ha demostrat que tens el cor sa o l'hauries dinyat, vés a fer-te un encefalograma per si hi ha lesions al cervell». Li vaig fer notar que no en tenia, de cervell. Ho corroborà i s'acomiadà: «Bons somnis riallers».
