Cal tenir ben present que l'emancipació catalana pren força l'any 2010, quan un grapat de jutges casposos espanyolistes revoquen el nou Estatut que havia esta referendat pel poble el 2006, després que fos acceptat -ben retallat i rasurat- per les Corts espanyoles el 2005. Cal tenir ben present que l'alçament català parteix d'unes bases sòlides i més que legítimes, unes bases que si hi hagués bon veïnatge rebrien el suport dels espanyols, per comptes d'aquesta pluja d'insults i desqualificacions que sistemàticament raja dels seus potents altaveus. Veient l'actuació de jutges, fiscals i mitjans de comunicació, un es referma en la voluntat d'abandonar aquest Estat on la separació de poders brilla per la seva absència. No. No tenim bon veïnatge. Tenim uns veïns amb el sistema de pensions en fallida que ens faran pagar amb sang la seva ineficàcia nascuda d'una atàvica megalomania. Ara anuncien una reforma d'urgència de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional per dotar aquesta institució de mecanismes per fer complir les resolucions i actuar contra les persones que les incompleixin. Urgència? Tocar el dos!
