Ara que hem superat l'allau de festivals arriba una tardor carregada de propostes i que va molt més enllà de les banalitats del rodatge de la sèrie Joc de trons. Potser aquesta és l'època de l'any més qualitativa pel que fa a oferta cultural, d'una banda, amb la impressionant programació de Temporada Alta, amb 110 espectacles de primer nivell, d'altra, amb les 24 exposicions de fotoperiodisme que enguany inclou la mostra Visa pour l'Image de Perpinyà, o amb d'altres ofertes com l'exposició de Jaume Plensa a Ceret que ens porten a un continuat joc de creuar el territori sense visualitzar cap frontera cultural.

Ja sabem que l'estiu potencia les frivolitats però ja tocava una mica de descans de tanta actuació musical d'entreteniment, exceptuant algunes joies culturals que també arriben a l'estiu, i per fi, ens endinsem a una oferta brutal de continguts on costa trobar forats al calendari per assolir-ho tot. A Girona, com a territori en un sentit ampli, tenim el privilegi de tenir a l'abast grans propostes dignes de les grans capitals europees i no sempre hem sabut ni sabem pair-ho i molt menys crear les condicions perquè aquesta oferta es pugui consolidar, expandir i continuar sense patiments. Això mateix, la capacitat de patiment dels promotors d'aquestes iniciatives ha de ser immensament proporcional a les dificultats per tirar-les endavant perquè aquest es un país que mai ha estat habituat a saber valorar allò que es fa des de casa, exceptuant casos molt concrets com El Celler de Can Roca, que una vegada ha obtingut el reconeixement internacional ara també es visualitza com un fet únic a la nostra terra.

Segurament avui és molt més difícil fer cultura de nivell sense el coixí necessari per cobrir els dèficits que genera, per això aquest final d'estiu i aquesta tardor té molt més mèrit tornar a gaudir d'una oferta tan excepcional i tan propera. Sort de la valentia dels seus promotors.