la decència és la qüestió

06.09.2015 | 00:00
la decència és la qüestió

Ales properes eleccions catalanes i espanyoles es presenten a la reelecció els dos presidents de les més altes institucions. Durant aquest període -i des d'abans- han dirigit els seus partits i nomenat gerents, tresorers i, pràcticament, tota l'estructura. És difícil, doncs, que hi passés res, amb un mínim grau d'importància, que ells no decidissin o beneïssin. Durant aquest període, els seus partits s'han vist sacsejats pels més escandalosos casos de corrupció coneguts. No es tracta sols de casos aïllats i de persones deslleials. Es tracta del moll de l'os de les finances partidàries i d'unes xarxes tan definides i esteses que difícilment podien existir sense formar part de la vida quotidiana, encara que clandestina, de les respectives formacions. Les lleis no els donen cap responsabilitat ni penal ni civil. I de política, o la neguen de tota mena, com en Mas, o arriben al súmmum del cinisme, com Rajoy, lamentant l'errònia tria de col·laboradors.
Fins i tot, si algú filtra la documentació que assenyala la complicitat en el repartiment del botí -com feu Bárcenas, el més BEN informat-, no es valora decisiva ni rellevant. I tot sembla indicar que el culpable, en tots els casos, serà el manxaire.
Es creà un estat de gran indignació ciutadana. Ara s'acosten eleccions, a Mas, embolicant-lo en una bandera estelada, el sostenen ERC -la neta de mans- i mercenaris de totes les procedències. A Rajoy, l'amnèsia de mitjans i opinadors, una recuperació econòmica que fa figa i la campanya independentista que li permet onejar la bandera d'Espanya com si fos seva.
Els ciutadans, votant, explicaran si tenen ganes de regenerar la política i amb quins nivells de decència i honestedat volen que s'articuli la nostra societat. O si els únics valors peninsulars són el càlcul i la conveniència. Marbella i Jesús Gil poden ser o el prefaci o una excepció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema