aquest estiu em van regalar els contes complets de Roald Dahl. Nascut a Gal·les, de pares noruecs, Dahl va tenir una infància marcada per la mort del pare i de la germana i per l'internament a diferents col·legis anglesos. Va participar en la Segona Guerra Mundial com a aviador, experiència que va inspirar algun dels seus relats. Altres contes seus van néixer a patir de les històries que cada nit s'inventava per explicar als seus cinc fills. Durant tota la seva vida, va destacar pel seu esperit aventurer, rebel, inquiet, que el va portar a interessar-se per diversos àmbits de l'art i del coneixement, com la fotografia o la neurologia.
Tot i que potser és més conegut per obres infantils i juvenils com Els Gremlins, Charlie i la fàbrica de xocolataMatilde, totes tres portades la cinema, Dahl va escriure novel·les i sobretot contes adreçats al públic adult. En la majoria dels casos es tracta de contes sorprenents, delirants, amb un sentit de l'humor esmoladíssim i fins i tot macabre. Dahl transita amb gran habilitat del conte futurista a l'absurd, de la història quotidiana al suspens, sempre amb un deix de crítica, d'ironia, amb un afany d'escrutar la realitat i qüestionar-ne els fonaments aparentment més sòlids i acceptats. En El gran gramatitzador automàtic, per exemple, un inventor crea una màquina que escriu novel·les de gran èxit, de manera que tots els escriptors hi acaben subjugats (sempre m'ha semblat que deu ser el somni d'algun editor sense escrúpols). El domini i la naturalitat dels diàlegs li serveixen per esquivar o superar situacions inversemblants, extremes, com en el conte Intercanvi de parelles, en el qual dos marits s'intercanvien les respectives dones sense que elles en siguin conscients. De vegades els seus personatges destil·len certa morbositat, com si fossin uns obsessos o un folls, víctimes d'unes circumstàncies que els devoren, seria el cas del conte El tatuatge, en el qual un indigent porta tatuada a l'esquena una obra d'art d'incalculable valor, o també Nunc Dimittis, una història de venjança a través de l'art. Preciós i torbador és el conte La màquina del so: el seu protagonista inventa una màquina que li permet sentir sons que l'oïda humana no pot percebre. Així, sent els laments d'una rosa quan li tallen la tija, o les queixes d'una margarida quan l'arrenquen o l'esfereïdor crit d'un arbre quan l'estan talant. Tot un univers, doncs, ocult o menyspreat pels humans que Roald Dahl fa accessible i dota de vida.
