L'economia verda

06.09.2015 | 00:00
L'economia verda

La setmana passada explicava un dels pilars de la nova econo?mia postcapitalista, la digital. Com si Telefónica ?m'ha?gués llegit, aquesta setmana la teleco explicava que estava disposada a fer arribar la fibra òptica al 97% de la població el 2020. José María Álvarez-Pallete, conseller delegat de Telefónica, va dir en una jornada sobre telecomunicacions celebrada a la UIMP de Santander que "No hi ha una economia real i una de digital: tothom és ja digital...", malgrat la mala infraestructura que tenim a Espanya, es va oblidar dir. El 2020 ja és tard per a l'economia i no està clar que Telefónica ho faci, perquè l'anunci que ha fet és amb el condicionant "si la regulació de la competència no ens és hostil", és a dir, si li donen el mono?poli de la fibra òptica. Reitero: cal nacionalitzar la fibra òptica el més ràpid possible per no deixar l'economia en mans d'aquests especuladors que ens xuclen la sang.
Parlant de xuclar, avui tractarem el segon pilar de l'economia, l'energètic. L'energia al món suposa més o menys el 10% de l'economia i, junt amb la liquiditat, és un dels motors que fan anar el món econòmic. Escric un exemple que ja vaig posar aquí a l'any 2008: Quina és l'energia que es necessita per pujar un pes de 20 kg a una altura de 500 m? Sabem que un home entrenat ho pot fer en una hora. Si hi posem un artefacte que vagi amb un motor elèctric, l'energia consumida serà aproximadament de 39 Wh. Si resulta que no tenim electricitat i ho pugem amb un motor de gasolina, l'energia consumida serà de 156 Wh. Posem-hi ara cost econòmic. Aquell home que pujava el pes, comptat a preu de salari mínim, tindrà un cost de 4,8 € per fer aquest treball, l'energia elèctrica consumida serà de 0,004 € i la gasolina de 0,02 €. Fent servir electricitat hem obtingut una productivitat de 1.140 vegades i emprant gasolina tindrem un augment de 237 vegades. És evident que el domini de l'energia ha accelerat l'augment de la productivitat, fet que alhora ha propiciat l'enorme millora en el benestar social. És talment així que l'ús d'energia i benestar social són proporcionals.
El problema és que, a mesura que la societat ha anat accelerant la recerca del benestar, hem fet un ús excessiu de l'energia, sense aturar-nos a veure si es podia fer de forma més eficient. Això no era un problema si només afectava uns quants milions d'humans, però acaba essent insoluble quan es tracta de la meitat de la humanitat: ni hi ha prou fonts combustibles fòssils per a tothom eternament ni el clima pot suportar un ús tan intensiu en combustió fòssil. Així que, encara que el preu del petroli i del gas acabin essent assequibles en els propers anys, l'economia es veu obligada a trobar noves vies per obtenir energia lluny de les fonts que hem fet servir. El camí de l'eficiència energètica és ineludible i ens afectarà econòmicament tard o d'hora. Ja sabeu que jo proposo una taxa sobre el CO2 universal, intensa, fiscalment neutra i amb aranzels. No sé si veurem avenços en la reunió del COP 21 a París aquest proper desembre, però no dubto que aquest és el camí que el món ha de fer i com a tal hem de començar a treballar.
La millora energètica passa per electrificar l'economia, per passar al cotxe a elèctric i al transport públic, per transformar el transport de mercaderies a ferrocarril i a camions híbrids amb catenària (Scania i Siemens ja tenen prototips d'autopistes amb catenària a Califòrnia i a Suècia). La transformació passa per canviar la calefacció amb gas o gasoil per calefacció amb geotèrmia de baixa intensitat, on la bomba de calor, accionada elèctricament, permet guanys energètics de 2 a 5 vegades les tecnologies convencionals. Com que el salt elèctric és de gran dimensió, passa per construir un sistema elèctric intel·ligent, amb el màxim de generació renovable. Explicava aquesta setmana en un debat a TVGi que el dia de Nadal de 2014 el sistema elèctric espanyol va arribar a tenir una penetració eòlica del 72%, cosa que demostra que tècnicament és possible.
La nova economia verda serà sobretot una economia intel·ligent, on la programació i la digitalització seran la base. Programar bé permet no consumir innecessàriament, consumir només el que es requereix amb exactitud, però el gran desenvolupament que s'haurà de fer és la creació de les xarxes elèctriques intel·ligents on puguin conviure la generació fotovoltaica massiva amb la eòlica, amb la gran i la minihidràulica, i amb centrals convencionals de gas de molt gran eficiència per a les hores on no hi hagi recursos naturals. Un cicle combinat de gas té rendiments entre 55 i 60%, i una central de cogeneració el pot tenir del 80% o més si es van aprofitant els gasos seqüencialment. Doncs bé, podríem aprofitar les centrals de cogeneració de les indústries o dels grans serveis (hospitalaris, aeroports, estacions de tren...) perquè puguin fer la regulació secundària (estar a punt en pocs minuts quan el sistema ho requereix) i fins i tot per fer la regulació primària (entrar en qüestió de segons) per mitjà de bateries de transició. Així es podria valorar la necessitat de la cogeneració i afavorir la competitivitat industrial. Tot és qüestió de canalitzar els recursos i la tecnologia al servei de la societat.
Transformar l'economia cap a verda és una tasca difícil a Espanya per culpa del domini de l'oligopoli elèctric i d'un mal regulador. Però a Catalunya està tot per fer i tot és possible. Podria ser que aquests aspectes siguin fins i tot més importants que el mateix dèficit fiscal perquè permeten un model avançat i guanyador de l'economia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema