Una de les millors definicions que conec sobre el periodisme és de l'argentí Horacio Verbitsky: "Periodisme és difondre allò que algú no vol que se sàpiga. La resta és propaganda". A mitjan agost, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va tenir la valentia, per primera vegada en la seva història, de criticar la utilització de TV3 per part del Govern català per anunciar la convocatòria d'eleccions. La nota oblidava esmentar que hi ha periodistes que ho fan a gust i convençuts, a canvi d'un conveni laboral privilegiat. Uns dies després, el Col·legi de Periodistes de Girona va emetre un insòlit comunicat per rebutjar i replicar el del Col.legi de Catalunya, al qual també pertany el gironí. En síntesi, aquest comunicat defensa les manipulacions de TV3 amb el suat argument que els de Madrid són pitjors. Visca el periodisme! Quan el recompte de resultats de molts mitjans de comunicació de Catalunya depèn de les subvencions de la Generalitat i dels crèdits de l'Institut Català de Finances, que difícilment es retornaran, arriba a ser comprensible, que no defensable, la submissió periodística al poder polític. No només els mitjans públics, els quals en tenen una dependència directa i orgànica, sinó també els privats. L'última que em faltava per saber era que des d'un mitjà de comunicació s'alertés el Govern català que havien rebut una filtració sobre el registre a la seu de la Fundació de CDC. Ho va explicar Artur Mas en el Parlament. Mas va dir moltes mitges veritats (com la de la desimputació de Jaume Camps), però aquesta revelació me la crec. Més que per confiar en la paraula d'un polític, pel servilisme interessat del nostre gremi. El dia llunyà que tothom va assumir amb naturalitat -i certa gràcia- els "això no toca" de Jordi Pujol, bona part del periodisme català va passar a la categoria de propaganda. I allà continua instal·lat.
