Editorial

la ruïna del túnel del pertús la pagarem tots

06.09.2015 | 00:00

Quan s'emprèn un negoci o es realitza una inversió, una de les principals finalitats és obtenir uns beneficis econòmics. Alhora, també es corre el risc de tenir pèrdues. Molts empresaris, sobretot petits i autònoms, han hagut de tancar els seus negocis durant la llarga crisi que ha assolat aquest país i afrontar els deutes generats. Alguns han quedat literalment arruïnats. Aquestes normes són les que regeixen en l'economia capitalista. No obstant això, sembla que determinades concessions públiques són una excepció. Si són rendibles, els beneficis són per als accionistes i inversors. Si són ruïnoses, se'n fa càrrec l'administració pública amb els diners de tots els ciutadans. És allò de socialitzar les pèrdues. Ho hem comprovat en els darrers temps amb les autopistes radials de Madrid, amb el projecte Castor i ara també amb el túnel del Pertús, que creua els Pirineus pel pas del Tren d'Alta Velocitat (TAV).
Com era previsible, el jutjat Mercantil de Girona ha acceptat aquesta setmana el concurs de creditors presentat per l'empresa concessionària TP Ferro, composta en un 50% per ACS, de Florentino Pérez, i l'altre 50% per la francesa Eiffage. TP Ferro s'ha vist abocada al concurs després que els estats espanyol i francès es resistissin a rescatar l'empresa i de no haver pogut refinançar el deute bancari que supera els 400 milions d'euros. Al final, els respectius estats també s'hauran de fer càrrec del cost de la inversió, tot i que ara serà a través del concurs de creditors, ja que és evident que es tracta d'una obra d'utilitat pública que no pot tancar. Fa uns mesos, el Govern espanyol ja va indemnitzar ACS amb 1.350 milions d'euros pel tancament del Projecte Castor, el magatzem de gas submarí davant les costes de Vinarós.
Tot plegat és conseqüència de l'obsessió de voler convertir Espanya en el país europeu amb més quilòmetres d'alta velocitat ferroviària. El resultat, llevat de mínimes excepcions, ha sigut una ruïna econòmica per a tots els ciutadans. I el pitjor de tot és que el desficaci no s'ha aturat ni amb la crisi econòmica. El Govern espanyol continua licitant centenars de quilòmetres sense cap estudi econòmic que ho avali. És evident que la connexió amb França, o sigui amb Europa, havia de ser prioritària, però probablement calia fer-ho de manera menys improvisada. D'entrada, era necessari pactar amb França els terminis i, si l'estat francès no tenia massa interès en la connexió amb Espanya, s'hauria d'haver cercat la complicitat de la Unió Europea en el marc de les xarxes d'infraestructures transfrontereres. No podem ignorar que França té pendent la construcció de la línia d'alta velocitat entre Nimes i Perpinyà. Actualment, els trens no superen els 150 quilòmetres per hora en aquest tram. Això fa que l'alta velocitat sigui un succedani i que la línia no resulti rendible. Si una cosa és certa és que el túnel del Pertús, amb la circulació de pocs trens cada dia, és una ruïna. Com sosté des de fa anys l'economista Germà Bel, ara candidat de Junts pel Sí, "a Espanya, el debat públic sobre l'AVE ha sigut bàsicament polític i no s'ha prestat a la rendibilitat social de la inversió. Es considera un símbol de modernitat i gaudeix del suport dels usuaris, els quals paguen uns preus baixos gràcies a grans subsidis públics". Sobretot amb diners públics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema