Contra els Països Valencians

07.09.2015 | 00:00

"Les elits polítiques i mediàtiques conservadores valencianes ja estan traginant llenya per formar la foguera en què cremar els heretges catalanistes"

lluís Llach, que a més de ser un excel·lent cantautor, és un tipus intel·ligent, va ser dels primers a reivindicar-se com "un valencià del nord" i en referir-se als territoris de l'antiga Corona d'Aragó que comparteixen un mateix idioma com "Els Països Valencians". El cantant de Verges i ara candidat per Girona de l'opció sobiranista Junts pel Sí pretenia evitar el rebuig que produeix a la Comunitat Valenciana l'expressió Països Catalans amb una pirueta verbal.
No ha estat l'únic a voler congraciar-se amb els ciutadans d'aquesta terra amb un gest idèntic. Quan La Caixa va comprar el Banc de València, un dels seus màxims responsables, reunit amb un grup d'empresaris, també es va autodefinir com "un valencià del nord". Segurament no comptava amb la resposta d'un dels presents que li va respondre que tampoc tenia inconvenient a considerar-se "un català del sud" sempre que l'entitat atengués les necessitats financeres de l'empresariat valencià. La resposta del banquer català va ser una cosa així com "la pela és la pela" i els crèdits a preu de mercat. I aquí van acabar les bromes entre els valencians del nord i els catalans del sud.
Aquest pròleg té a veure amb el "Procés" que impulsa Artur Mas per aconseguir la independència. "Procés" en què més d'un dels seus promotors s'ha sortit de mare en el seu afany de ser més catalanista que ningú. Especialment distingit en aquest esforç ha estat el conseller de Justícia del Govern català, Germà Gordó, que en un acte públic va opinar que "la construcció de l'Estat no ha de fer oblidar la nació sencera", en referència als territoris de la Comunitat Valenciana, Balears, la Franja de Ponent a Aragó i la Catalunya francesa als habitants dels quals hauria de concedir la nacionalitat catalana. Gordó no va dir res aliè a les elits polítiques i culturals catalanes a les quals caldria unir grupuscles dels territoris abans esmentats que creuen fermament en el projecte dels Països Catalans. El problema d'aquestes elits no és que apareguin com a provocadors, prepotents i un punt imperialistes, que també. El problema seriós és que són uns ignorants. No tenen la menor idea de què és la Comunitat Valenciana, ni com és la seva societat ni què pensen els seus habitants. Reclamen el dret a decidir per ells, però pretenen imposar el seu projecte als altres sense consultar i sense tenir en compte les conseqüències que per al català, l'únic vincle comú a tots aquests territoris de l'antiga Corona d'Aragó, va tenir el procés sobiranista en el qual estan embarcats.
Només la crisi econòmica ha canviat l'ordre de les prioritats dels valencians. L'èxit d'un partit d'esquerres i valencianista -no nacionalista com s'entesta a fer veure Ciutadans- com Compromís a la ciutat de València, antic bastió de la dreta més rància i portaestendard de l'anticatalanisme, s'explica en part perquè els seus habitants no han fet cas als espantalls d'un PP esgotat i sense idees. Però el rebuig a Catalunya i al català hi són a l'espera que algú aixequi la tea per iniciar un altre acte de fe en què cremar el Joan Fuster de torn, encara que aquest no sigui un pensador de la categoria del de Sueca i sí un polític. Si a Catalunya els seguidors del "Procés" (inclòs Lluís Llach) no s'adonen del desastre que el triomf del sobiranisme suposarà per al valencià/català en aquest territori i a les Balears és que no han entès res per molt "valencians del nord" que es proclamin. Ja l'any passat ho va explicar molt bé Raimon quan va expressar els seus dubtes per les conseqüències de l'èxit dels sobiranistes.
Les elits polítiques i mediàtiques conservadores valencianes ja estan traginant llenya per formar la foguera en què cremar els heretges catalanistes. El PP, cas únic en la història de les societats democràtiques, impulsant l'analfabetisme cultural i històric i Ciutadans, fabricant nacionalistes i sobiranistes on amb prou feines n'hi ha, són dos partits que busquen obtenir rèdits electorals a costa, fins i tot, de dividir els valencians, com ja va fer la UCD a finals dels 70 i primers dels 80 del segle passat. Que Catalunya sigui el primer client de les empreses valencianes no sembla importar-los en absolut. Populars i seguidors d'Albert Rivera estan convençuts de dues coses. Una: després del 27-S, amb independència del que diguin les urnes, a Catalunya res canviarà. Dos: qui es mostri més ferm en la defensa de la unitat d'Espanya serà el que més vots aconseguirà. Les elits catalanes ignoren què passa al sud del Sénia i, és més, no els importa. Les espanyolistes només busquen vots a costa del que sigui. Una convergència "non santa" contra els interessos del país dels valencians.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema