ja està, ja ens trobem en el terreny previsible. S'ha acabat la pausa relativa de l'estiu i les vacances i les eleccions són a la cantonada. Per tant, és el moment de disparar l'artilleria més pesant, i hem de confessar que la maquinària de l'Estat ha utilitzat realment, tan sols en un parell de dies, una munició d'una gran contundència: d'una banda, un escorcoll a la seu de CDC i del CatDem que situa novament el partit d'Artur Mas en l'òrbita de les acusacions de corrupció; de l'altra, una modificació expressa i fulminant del marc legal del Tribunal Constitucional adreçada únicament contra l'actual president. Queda clar que la peça més cobejada per part del Govern de Madrid és Artur Mas i que els responsables polítics del PP consideren que és aquest el flanc per on convé atacar d'una manera preferent: pensen que si s'afeblís o si caigués aquesta peça, tot l'entramat del moviment sobiranista acabaria dissolent-se com un sucre. I dues remarques més que s'imposen en aquests moments: la primera és que no importa que grinyoli estrepitosament l'estat de dret, perquè l'objectiu que es tracta d'assolir no és altre que la unitat sagrada de la pàtria indivisible, de manera que tots els procediments són legítims; la segona és que no importa si aquesta obsessió personal és un error greu d'estratègia o una visió completament desviada de la realitat catalana, perquè ja no queda temps per a floritures ni discussions bizantines: error o no, ha arribat el temps, com dèiem abans, de l'artilleria més pesant.

De moment, el govern del PP ja n'ha tret un debat al Parlament de Catalunya en el qual ja no es busca la veritat, és a dir, saber si CDC ha rebut o no comissions il·legals per part d'una empresa. En el context actual, el debat de dimecres passat només és un aparador i un instrument de campanya, de manera que ningú no escolta l'adversari. Es tracta de mirar de convertir la sessió parlamentària en una eina que sigui útil per a les posicions de cada partit i de cada candidatura i procurar afeblir el rival tant com sigui possible. El PP ho promou i tots els altres, que saben perfectament que el moment i les maneres de l'escorcoll són totalment intencionats, s'hi apunten amb entusiasme, perquè hi veuen l'oportunitat daurada per afeblir, via CDC, la llista unitària de Junts pel Sí. Pel que fa a la segona maniobra, se li està complicant l'operació al partit de Mariano Rajoy -que no compta pràcticament amb cap suport a les Corts espanyoles-, i caldrà esperar uns quants dies per veure si ha estat un tret ben dirigit.

Això és tot? No encara. Si s'ha romput la treva estival amb tanta estridència és lògic pensar que vindran més novetats en la mateixa direcció. Tot s'hi val en un moment històric tan decisiu, i cal frenar la pretesa independència de Catalunya sense cap mena de mania. En aquest context, no és difícil pensar que a vegades es dispara en totes direccions no pas amb l'esperança que cada tret arribi al blanc previst: es tracta simplement d'enrarir l'atmosfera, de crear confusió, d'amenaçar i fer agafar por a la gent que potser volia votar sí. Potser fins i tot ja se sap que algun tret equivocat pot resultar contraproduent, que a vegades un dispar fallit pot irritar encara més la gent i fer decantar alguns indecisos contra aquest Estat que utilitza, per fer front a una idea legítima, una munició tan barroera. Però tant se val: algú deu creure que, amb la suma de totes i cadascuna d'aquestes accions de gran calibre, l'aire s'espessirà de tal manera que es tornarà definitivament irrespirable. I, si és irrespirable, potser algunes persones que esperaven un recorregut més tranquil cap a la nova Catalunya optaran per abandonar una esperança fràgil i es faran enrere d'un propòsit tan incert.

Ja ho veurem. Veurem si guanyen la por i la confusió creades en aquest temps tan agitat de campanya o bé la convicció d'un gran nombre de catalans és prou forta per resistir-se al missatge de la por i a l'enrariment progressiu de l'ambient. Aquest és el repte, un repte sens dubte d'alt voltatge. I encara hi ha qui diu, ingènuament, que aquestes eleccions no són plebiscitàries...