És fàcil opinar i proposar solucions sobre temes i problemes generals que queden fora de l'àmbit de la nostra responsabilitat personal. I molt fàcil sentenciar, de forma contundent, sobre aspectes i relacions socials, polítiques, econòmiques o familiars alienes a la nostra situació vital i convivència diària. Ens costa reflexionar i opinar, més difícilment, sobre aquelles circumstàncies que rodegen i condicionen, per bé o en mal, la nostra existència i les nostres relacions personals, familiars i de veïnatge. Detectem ràpidament els problemes llunyans i gosem, com si fóssim entesos i experts, donar receptes i màgiques solucions, que lògicament haurien d'aplicar d'altres.

Però la vida i les relacions socials de ca?da persona té un àmbit molt concret i reduït, que comença a la llar familiar i continua amb la comunitat de veïns, el barri i la ciutat o poble. Els nostres drets i les nostres responsa?bi?litats s'emmarquen inicialment i principal?ment en aquests àmbits. I els valors i princi?pis en què creiem, i que hauríem de prac?ticar, han de tenir el seu reflex privilegiat, essencialment, en aquests àmbits propers i bàsics de la convivència.

Curiosament, avui dia, i de forma molt generalitzada, la insolidaritat, l'incivisme i l'in?compliment dels deures bàsics, que qualsevol relació social implica, es mostren de forma alarmant en moltes de les nostres comunitats de veïns i barris. La crisi econò?mi?ca ha actuat com a detonant, però no es pot oblidar tampoc la feblesa de l'educació social i del compromís col·lectiu i personal amb els drets i els deures que ens vinculen a una família, a una comunitat de veïns, a un barri, a una ciutat...

Discussions entre veïns, desavinences i ruptures familiars, incompliment dels deures comunitaris com és l'abonament de les quotes de la comunitat, fresses, molèsties de di?versa índole, siguin males olors, aires condi?cionats o obres inconsentides en espais comu?nitaris, etc. originen reiterats conflictes que fins i tot acaben en l'àmbit dels tribunals, tot ignorant que aquesta via, sovint, no a?porta la solució sinó que incrementa la tensió entre els veïns implicats. Sense un compro?mís so?lidari i una actitud de respecte envers els que conviuen amb nosaltres, sense ig?norar que tots hem de complir amb els nostres deures i aportar i col·laborar al bé comú, difícilment es donarà solució estable als proble?mes de conviència a comunitats i barris. És en a?quests àmbits on s'han de fer patents i s'han d'exercir responsablement drets i obligacions.