REFERENTS

08.09.2015 | 10:39
REFERENTS

Benvolgut lector, les coses s'han de compartir, tant les bones com les no tan bones. Les primeres, perquè com més es comparteixen més se'n multipliquen els efectes; les segones, perquè aquests més es minimitzen.

Em plau compartir una alegria amb tu: la presentació, aquest dijous, a les vuit del vespre, a l'auditori Josep Viader de Girona, del llibre Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans (Curbet Edicions).

El volum és un recull de 40 entrevistes que he tingut el goig de fer aquests últims anys a homes i dones de tots i cadascun dels països de parla catalana per a diferents mitjans escrits, entre els quals, el Dominical d'aquest diari.

Quin perfil tenen les persones entrevistades? Són nascudes a la primera meitat del segle XX, pertanyents a diferents àmbits professionals, compromeses amb la llengua, la cultura i el conjunt dels països de parla catalana i amb una trajectòria que les avala com a referents.

Per què són referents? Perquè són persones de mentalitat positiva, mirada esperançadora i tarannà generós. Tots ells contribueixen a fer que es puguin mirar els països nostres, tant des de dins com des de fora, amb admiració i respecte, perquè, des de l'estimació, la imaginació creativa, la lucidesa, el talent i la vocació de qualitat, han fet -i fan- una tasca immensa al servei de tothom. El seu exemple esdevé estímul.
Un dels titulars destacats d'Amèlia Trueta sobre el seu pare, el Dr. Josep Trueta, reflecteix molt bé el que volem dir: «Catalunya era el seu nord, i això l'estimulava a estar al servei dels altres, a fer les coses ben fetes i a ser un gran professional de la medicina».

Per què surt ara? Perquè ajuda a entendre els canvis tan intensos que ha viscut Catalunya en les últimes dècades, de manera especial els últims cinc anys; perquè ens trobem davant un escenari apassionant i un moment clau de la nostra història i perquè es vol construir un país nou amb el desig i la voluntat exigents de fer-lo molt millor, tot mantenint les moltes coses que ja van bé.

I un últim motiu: cal aprofundir en el coneixement dels diferents territoris de parla catalana perquè així ens adonem de la facilitat amb què es trenen els lligams i es visualitzen els nexes -moltíssims- que ens agermanen, començant per la llengua. Això ens dóna arguments i força per a preservar-los i projectar-los.

Les reflexions d'aquest senat d'homes i dones savis, n'estem convençuts, ens poden fer molta llum i, alhora, ser molt útils.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema