Resposta a Jaume Fàbrega

08.09.2015 | 10:39
Resposta a Jaume Fàbrega

Jaume Fàbrega és un col·lega del Diari de Girona. He llegit el seu article: «El PSC ja ho ha aconseguit: és el primer partit ètnic de Catalunya». He quedat estupefacte.

Comença per criticar a José Bono i les seves marrades referides als catalans, em sembla una cosa molt, massa fàcil. Però en un salt mortal, passa a criticar la llista del PSC de Girona. Raons per criticar la llista i el PSC de Girona segurament n'hi ha moltes, ara bé la forma que ho fa Fàbregas, és inquietant i molt preocupant.

En un segon salt mortal escriu «Veient la llista que el PSC de Girona presenta a les eleccions del 27-S, i comparant-la amb la del PP, han arribat a una proesa increïble -que és una de les grans fites mundials de l'esquerra- convertir-se, sense dir-ho, en un partit «etnicista»» (...) «Analitzats els 17 cognoms de la llista del PSC, pel que sembla, tots menys tres (un és àrab o amazig), són -ez.»

Segurament no s'adona Fàbregas que amb aquest darrer argument ha liquidat la tasca pedagògica de l'antifranquisme català, on hi havia més ez que Puig. Dispara directament sobre Francesc Candel i el mític Els altres catalans, dinamita el catalanisme laic que ha reconstruït el país. I esbomba l'encertada idea de l'Estatut on s'estableix que la nacionalitat no ve donada pel lloc de naixement sinó pel veïnatge. Una cosa que distingeix les polítiques catalanes de quasi tots els països fel món. De fet el gran encert que ha conduit a ser un sol poble. És català qui viu i treballa a Catalunya o no?

Però diu més «A la llista del PP, com a mínim, hi apareixen més de dos o tres cognoms de nissaga catalana.» Com si tenir nissaga catalana fos senyal de res de bo. Hem de fer una llista de catalans impresentables?

Centrem-nos nomé en un, el pare Joan Tusquets i Terrats. No em negarà que té dos cognoms notablement catalans. A inicis dels anys trenta comença a compilar llistes de jueus i francmaçons que és el que a partir de 1936 es converteix en «una part important de la infraestructura de l'organització de la repressió franquista», «el material capturat a les lògies maçòniques era arxivat sota la seva supervisió a Salamanca». Tusquets és l'autor intel·lectual i el que comença a organitzar doncs, l'Arxivo Nacional de Salamanca conegut al seu moment com a Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo. A finals de l'any 1933 és invitat per l'Associació Antimaçònica Internacional a «visitar el recentment inaugurat camp de concentració de Dachau. Ell mateix va comentar que «ho van fer per ensenyar-nos el que havíem de fer a Espanya». I era l'any 1933! (Vegin Paul Preston: «Botxins i repressors. Els crims de Franco i els franquistes»).

Bé, el senyor Fàbregas acaba comparant el PSC de Girona amb el PP, PxC, Vox i Falange! A veure si ens entenem, Jaume Fàbregas posa en perill la unitat del poble de Catalunya, insulta partits que van patir la repressió del franquisme comparant-los amb els seus botxins. Als camps nazis hi havia socialistes, anarquistes, comunistes i d'ERC. Amb cognoms catalans o acabats amb ez. Un respecte a la història del poble de Catalunya!

Tinc una amiga que no és independentista i diu que si el poble català vol la independència que a ella ja li estarà bé, l'endemà, insisteix, ens continuarem enfrontant als Boi Ruiz de la política catalana. Explica però que el que li fa por, en canvi, són alguns independentistes. Senyor Jaume Fàbrega, vostè és un d'ells: fa por.

A més no té raó. Avui la força política més radical en l'àmbit de la independència està dirigida per un que es diu Fernàndez i el nou es diu Antonio Baños. El president de l'ANC es diu també Sanchez.

Finalment, si aquestes idees etnicistes que trasllada a la política i que vostè defensa triomfen, crec que sortiria perdent, els dos cognoms que té segurament el situarien ràpidament en algun subjecte de la nova Inquisició. Li dic quin?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema