Cançons i vampirs

09.09.2015 | 00:00
Cançons i vampirs

El resultat t'intoxica. T'abassega. Et punxa les cèl·lules i les fa saltar com
un estofat de puces

Ja té gairebé set dècades a la carcanada, però, fidel a la dita que els artistes no es jubilen mai, Alice Cooper ha decidit emergir de nou de les catacumbes. I retorna envoltat d'una legió de músics força eclèctica. Johnny Depp, Joe Perry, Dave Grohl o Paul McCartney l'han ajudat a conjurar aquesta reaparició daurada, enèrgica i tardoral.
El mestre dels malsons metàl·lics ens arriba amb un disc titulat Hollywood Vampires. Amb aquest nom de guerra, als setanta, ell i una colla d'estrelles del rock es dedicaven a engatar-se en un club de Los Angeles. Però el títol, és clar, també transmet la frescor fermentada d'un film de sèrie Z. Com si volgués corroborar aquest alè, la veu hipnòtica de Cristopher Lee batega en un dels talls.
Com que Cooper ja no ha de demostrar res a ningú, ha mirat pel retrovisor i s'ha dedicat a versionar cançons que, en algun moment de la seva vida, li van eriçar els pèls del tòrax. Els temes prodigiosos dels Who, dels Doors, John Lennon, T. Rex o Led Zeppelin, regurgitats per la seva gola espectral, agafen una coloració inèdita. El resultat t'intoxica. T'abassega. Et punxa les cèl·lules i les fa saltar com un estofat de puces.
Des del tòrrid estiu del 72, quan School's Out incendiava transistors, dials i emissores, hem escoltat de tot. Malgrat això, la versió actual, enrajolada amb versos de Roger Waters, ens confirma que el senyor Cooper i companyia disposen de prou recursos per convertir qualsevol castanyada esmorteïda en un aquelarre incitador, prodigiós i electritzant. Per si de cas, tingueu-los a prop el 31 d'octubre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema