Cartes

11.09.2015 | 00:00

Catalunya empararà la corrupció?
Pere Solà. girona
Durant anys, a Catalunya, que com tothom sap som un poble elegit per Déu, no s'entenia com era possible que els valencians ?poguessin sostenir uns governs del PP enfangants en la corrupció fins al coll. A les passades eleccions del mes de maig, una majoria dels valencians va dir prou i, d'aquesta manera, el PP va ser desallotjat de les principals institucions (Generalitat, Diputacions i els principals ajuntaments, com el de València o el de Xàtiva d'Alfonso Rus). Els valencians s'havien afartat de corrupció i van decidir netejar els seus armaris.
Farem el mateix els catalans, tan donats a alliçonar la resta? Molt em temo que no, que en això de la corrupció indigna l'aliena i es tolera la pròpia. Els casos de corrupció són innumerables, comen?çant per l'expresident Jordi Pujol i arquitecte de la bogeria que es viu actualment a Catalunya, però tinc la impressió que en les pròximes eleccions una majoria dels catalans donarà el seu aval a la corrup?ció sistèmica que patim. Igual que ho va fer, en el seu dia, Marbella amb Jesús Gil.

Màrtirs de la II República

LluÍs Batlle i Gargallo. GIRONA.
M'ha sorprès que en el documen?tat article del senyor Oriol Ponsatí-Murlà publicat al DdG del dia 4, sobre les tres màrtirs recentment beatificades, es vulgui alliberar la Segona República del càrrec de «persecució religiosa», tot adduint que del 31 al 35 no es va matar ningú. Crec que tot el que la Sego?na República va permetre del 36 al 38, sobretot durant la segona meitat del 36, és suficient per imputar-li una «persecució religiosa».
Per altra banda, el fet de conside?rar que sigui millor recordar de les tres monges la seva «tasca de suport als malalts» que no el seu martiri, em fa present els perills d'una «persecució virtual». Dubto molt que si del 31 al 35 no hi hagués hagut una «persecució virtual» dels ciutadans de tendència religiosa, s'hagués arribat a la «persecució cruenta» del 36 al 38.
 Al meu entendre, la «persecució virtual» de la religió des del 31 al 35, va ser una traïció a l'ideari republicà. El primer valor republicà és la llibertat, és a dir, permetre el màxim de desigs dels ciutadans i, per tant, deixar que els ciutadans re?ligiosos puguin exterioritzar i propagar els seus sentiments o idees, amb la mateixa llibertat que ho farien ciutadans gnòstics o ateus.
 Demano, doncs, al Sr. Oriol ?Ponsa?tí-Murlà, que ens ajudi a compartir la màxima llibertat, ajudant que sigui normal la lliure expressió dels desitjos religiosos de cadascú.

No entenc quasi res
Xavier Serra Besalú. GIRONA.
Quan els polítics parlen, a vegades, no se sap si parlen de debò o et prenen el pèl. Sembla que en Rajoy ha dit a Lloret que el 27-S ha de superar les ferides que els secessionistes han generat. Ferides? Però si els emancipacionistes estem vivim «la revolució del somriure». Demanem la independència serenament, explicant el perquè i el com.
Si algú ha ferit serà el qui no deixa llibertat, el que escanya, no el que pateix (si un ho vol veure així).
No veu que aquí la gent estem en general serens, entusiastes, i convençuts que és el millor per a tothom?I que els seguirem ajudant!
Ferides? Cap... si no és que fa broma. Però d'això, jo no en faria pas, de broma.

Tornar al 1939
Mateu Frigoler Teixidor. canet D'adri.
Les provocadores declaracions del ministre de Defensa en l'obertura del nou any Judicial davant del nou rei, formen part de tota una trama molt ben planificada d'aquest govern newfranquista. En qualsevol país civilitzat i demo?cràtic aquest discurs amenaçador amb referència directa a un poble que vol ésser lliure democràticament hauria estat motiu d'una fulminant destitució. Aquí no passa res, la vella i rovellada tàctica de la por encara els funciona. Qui ens ho havia de dir! Després de 75 anys encara és possible que la gent més gran puguin tornar a veure al «glorioso ejército de liberación nacional» entrar desfilant per la Diagonal. Suposo que tindran seny i no ho faran un dia que hi hagi partit del Barça. I l'OTAN que dirà, aquella institució a la qual el llavors cap del GAL que ara es dedica a escriure, ens va assegurar que no entrariem, què faran? Com es distraurà la tropa per Barcelona? L'any 39 amb un «xusco» podien anar de putes, amb els nous fusells fabricats a la indústria del ministre Morenés potser faran punteria al dit d'en Colón com feien els soldats d'en Napoleó amb el nas de l'Esfinx del camp de les piràmides? Si hem d'ésser els nous refugiats europeus serem rebuts amb aplaudiments com el 39 pels ciutadans francesos? Jo per si es dóna el cas, avui he trucat al meu cosí de Perpinyà perquè em guardi el mateix llit i el matalàs de panolles que va fer servir el meu pare durant l'exili.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema