des de fa tres dècades les estadístiques són demolidores. El camp català s'ha despoblat i aquesta professió, amb codis molt particulars a Catalunya, s'ha anat aprimant fins a fer-se quasi invisible. A l'Empordà fa trenta anys era freqüent observar un munt de tractors anant d'un costat a l'altre per les primes però suficients i pintoresques carreteres de les dues comarques. Avui és quasi exòtic veure'n un i, a més a més, els joves i no tan joves conductors de turismes perden la paciència quan fan cua al darrera d'un perquè hem perdut el plaer per la vida lenta.

Certament part de culpa la té la transformació d'una societat molt productiva en una societat que bàsicament presta serveis i que durant molts anys s'ha dedicat a construir edificis sense cap criteri (també algunes infrastructures poc meditades) i a concentrar la població a les ciutats. Però aquesta decadència comença amb l'entrada del país a la UE. Un club de països que quan es va crear es van fer a partir d'unes polítiques agràries poc mediterrànies que durant anys han premiat les grans i deshumanitzades produccions i matat lentament el petit productor, que era bàsicament el que hi havia a Catalunya. Els governs que hi ha hagut al país tampoc han ajudat gens Fa 30 anys el pagès era poderós i es guanyava bé la vida. Les seves mobilitzacions espantaven als governs i els sindicats agraris eren molt respectats. Avui en dia tenen problemes per fer-se veure i sentir.

Però si ara ens mirem al mirall, no ens agradaran. Sobretot si mirem els mercats i el rebost, que s'han convertit en un atemptat al sentit comú. És cert que en els últims temps hi ha joves que han apostat pel camp i per convertir-se en productors d'això que ara es diu de proximitat i que no és una altra cosa que coherència: no fer vols transoceànics per portar una tomata. És de societat en fallida de sentit comú portar fruites, verdures, peix o carn amb avions i transatlàntics des d'Àsia o Sud-Amèrica. Però ara resulta que si no ho fessin així, actualment Catalunya passaria gana perquè ja només produïm una part insignificant del que mengem. Hem de recuperar els pagesos.