Els darrers dies s'està produint, arreu d'Europa, una onada ciutadana de reclams d'acollida per als refugiats. Si conéixer la situació que pateixen no pot deixar indiferent ningú, comprovar a través de les imatges la realitat, posar cara al drama, és com viure-la de més a prop. Per aquest motiu, els documents gràfics són importants perquè mostren la part humana dels desastres. I amb això, reforcen els sentiments d'empatia i de solidaritat de la gent. La fotografia del xiquet sirià mort a una platja, ha estat tan colpidora que ha contribuït a donar més força a les peticions de la ciutadania i ha fet augmentar les ofertes ciutadanes que ajuden a pal·liar la difícil situació dels qui fugen de l'horror. Ara el que cal és persistir, donar cos a les propostes, als oferiments, seguir exigint als governs i, sobretot, no oblidar. Perquè sol passar que quan coneixem les tragèdies humanes, ens commocionem i es remouen els nostres sentiments de compasió. Però quan els fets deixen de ser notícia, quan els desastres s'allarguen, sol instal·lar-se l'oblit, decau la contribució ciutadana per ajudar la gent i els problemes s'enquisten. Un exemple: recordem que va passar en Haití amb el tarratrèmol de 2010? Ens preguntem com està ara la situació dels damnificats en aquell país?

És per això que, juntament amb les iniciatives d'acollida que s'estan plantejant per part de la ciutadania, juntament amb l'exigència a les institucions polítiques per tal que arbitren respostes d'emergència urgents, cal donar molt de suport als organismes que de sempre estan al peu del canó, que coneixen les situacions i no treballen a colp de notícia sinó permanentment. Sense negar la tasca positiva d'altres, destacaré Acnur per una banda i Metges Sense Fronteres per altra. Col·laborar amb aquestes organitzacions, fer que disposen de tot tipus de mitjans, em sembla absolutament necessari. Sense oblidar que és imprescindible actuar sobre l'origen dels problemes i preveure'ls. La comunitat internacional no pot esperar que esclatn els desastres. Molt menys contribuir a que s'hi produisquen. Deu haver ciències polítiques, diplomàtiques, estratègiques i ètiques que, per davant de les raons ?econòmiques, facen actuar amb raó.

I tampoc no cal oblidar que ara són bàsicament els sirians els qui s'han fet visibles. Però hi ha també els afgans i els iraquians i més gent que fuig d'altres conflictes armats. I hi ha també els emigrants de la fam i de la manca d'oportunitats que continuaran cercant el seu lloc al món. També en aquests caldrà pensar. S'ha dit que, juntament amb el canvi climàtic, el gran problema del segle XXI seran les migracions. Així és que també caldrà dir que la gran tasca política i social del segle XXI ha de ser la resposta humana i justa a aquestes dues grans qüestions.