dia sí dia no la classe política de Madrid, que no vol dir el poble de Madrid que els va fotre fora a les municipals, va dient que la culpa de tot el que passa a Catalunya és de l'Artur Mas que està enganyant al poble català ric i ple. I si tinguessin raó? Fem un esforç de tercera via i intentem veure les seves raons. Si tinguessin raó voldria dir diverses coses. La primera és que Artur Mas és un estadista de dimensions colossals. Un sol home condueix a la catàstrofe 7,5 milions d'habitants. Poca broma. Si analitzem la seva trajectòria ens adonem que contra la dictadura no va fer res i que es va tornar nacionalista un cop va accedir a ser director general, un cop ja era granadet. Estrany currículum d'un patriota. Com a dirigent polític de CiU -ara CDC- tampoc sembla que sigui per tirar coets. CiU amb l'exhonorable Jordi Pujol va arribar a aconseguir 72 diputats l'any 1984. És veritat que a les eleccions Mas va aconseguir passar de 48 diputats a 62 el 2010. Però un cop va ser escollit president en dos anys va perdre 12 diputats, es va quedar a 50 i les enquestes abans d'anar junts els donaven poc més de 30 diputats, menys que els que va aconseguir José Montilla. No sembla doncs que les seves dots de dirigent polític siguin gaire notables. CDC necessita temps per fer un congrés de refundació i canviar de nom, de seu, de logo, de dirigents i de programa. Tot això no ha passat tant pels encerts dels contraris sinó pels seus propis errors i sobretot perquè fa poc més d'un any el seu fundador va dinamitar el que quedava d'herència.

I la segona raó. Però, i els catalans? Si el dirigent no té gaire trajectòria patriòtica, si a més tampoc sembla que els catalans estiguin per votar-lo, si no és rodejat d'altra gent, llavors per què ens deixem conduir cap a les galàxies exteriors del sistema solar? Hi pot haver dues raons. La primera que ens agradin els abismes i les galàxies exteriors. Sentint determinats ministres de fet et vénen ganes d'anar-hi de genolls. La segona és que els catalans som tots immensament burros, que ens deixen conduir sense que ni ens argumentin les coses i ens enganyen com si fóssim tots lluscs. Som rematadament gamarusos i no tenim criteri, ni senderi, ni intel·ligència, ni cultura, ni neurones.

Tinc la solució, crec que hauríem de fer-nos encara més els ximples, els rucs, els estúpids, els beneits fins al final arribant a extrems inimaginables. Llavors, per fi, el Govern espanyol potser s'adoni que al córner del nord-est d'Espanya hi ha uns espanyols -segons ells espanyols perquè ho diu la Bíblia- que fastiguejats de tanta estultícia catalana al final ens facin fora d'Espanya per avorriment.

Arribats a aquest dia podrem, amb permís de Lluís Llach, criticar, malgrat la boira, la nostra dreta catalana. O potser ens diran que ara cal esperar.