Puja la temperatura a les portes de l'inici de campanya electoral. I no sols entre els candidats, sinó bàsicament en les declaracions que procedeixen de l'òrbita del Govern i els poders fàctics espanyols. Si continuem així, en sentirem a dir de molt grosses i el futur que ens acabaran pintant serà un cúmul de calamitats, amb totes les gammes de la negror més absoluta. De fet, aquest desvergonyiment ens ve una mica de nou: hem abocat tants arguments a favor de la independència, i durant tant de temps, que ara ens sorprèn que ens arribi un relat tan minuciós i tan exagerat de les desgràcies que ens esperen als catalans si cometem l'error tràgic de votar a favor del sí. Per contra, continuem en l'espera d'alguna paraula amable, d'alguna oferta que ens pugui seduir.

Bé, alguna sí, que n'hi ha. És la famosa «tercera via», que es presenta com a equidis??tant entre l'«extremisme de Rajoy i de Mas». Preci?sament llegia no fa gaire un titu?lar de diari que deia, per exemple: «Els socialistes ?abra??cen la Tercera Via». Es referia a la presència nombrosa de líders del PSOE i del PSC a la presentació a Madrid d'una plataforma que propugna aquesta solució. Entre els assistents, Felipe González, que va aprofitar l'acte per efectuar un nou desmen?ti?ment: si a La Vanguardia ja havia puntualitzat la seva cèlebre «carta» publicada a El País, ara deia que el que havia publicat el diari barceloní tampoc no era pas el que li havien preguntat... fins que vam sentir la gravació original de l'entrevista, que el deixava novament en evidència. Tot plegat bastant patètic: o tothom desvirtua les se?ves paraules, o ell s'explica malament, o canvia de pa?rer en funció de les reaccions que provo?ca...

Cal dir, amb tot, que la música d'aquest acte madrileny va ser certament amable: hi ha una tercera via, deien, cal dialogar, hem d'evitar qualsevol mena de ruptura, els mals de Catalunya tenen solucions negocia?des, etc. Alguna invocació de la por també hi va ser, no ens enganyem, però s'ha de reconèixer que aquesta melodia tremendista la toca molt més bé i amb més trompeteria la gent del PP, que no fa tantes floritures i ens acaba de recordar, com aquell que no diu res, que hi ha un exèrcit que farà complir la llei.

Sóc sensible, com és natural, a tot el que es digui des del bàndol del partit socialista, encara que ben poques vegades hi trobi motius per alegrar-me'n, tot al contrari. Però continuo sense saber en què consisteix aquesta famosa «tercera via» que ho resoldria tot. Queda clar, d'entrada, sobretot que la menció de la nació catalana no és possible: si algú s'hi acosta una mica, immedia?ta?ment salten multitud de veus per desmen?tir-lo. Però la resta són un grapat d'inconcre?cions, que ja comencen per la famosa «declaració de Granada», que hauria de marcar els límits de l'oferta per al canvi constitucional. Passen els dies i de la banda de Pedro Sánchez, que és el qui realment ens interessaria sentir, no se'ns planteja cap proposta concreta que ens digui quina és l'oferta real del PSOE per als anhels que s'han expressat a Catalunya i amb quines forces polítiques seria possible de fer-la realitat. Ni una cosa ni l'altra, més enllà de la invocació màgica de la paraula «federalisme», un model que pot oferir tantes variants que per si mateixa queda buida de sentit. Ens agradaria saber quin és el canvi constitucional concret que es proposa, el model de finançament per evitar o pal·liar l'espoli fiscal de Catalunya, quines les propostes concretes en matè?ria de llengua i cultura, de reconeixement del dret a decidir, d'educació escolar i d'immersió lingüística, de seleccions espor?ti?ves, etc.

Sentim a dir sovint que els independentistes no concreten prou, però jo trobo que amb el que ja sabem, full de ruta i programa, els qui votarem pel projecte sobiranista ja tenim força clar, en allò que depèn de la banda catalana, el recorregut que se seguiria en cas de victòria. Tenim clar, també, el que ens ofereixen els partidaris de l'espanyolisme més ranci: xarop de bastó i anunci de tota mena de desgràcies. Però els de la «tercera via», els socialistes i els altres, no concreten gens allò que estan disposats a oferir als ciutadans de Catalunya. Estem desitjosos de poder-ho conèixer.