La Unió Europea es consolida com el que sempre ha estat: un mercat. Una llotja de dimensions descomunals on tot funciona per quotes: quotes agràries que estipulen quant pot cultivar cadascun dels països membres; quotes pesqueres que fixen qui pot pescar i a on, i quotes ramaderes que estableixen, per exemple, quanta llet de vaca es pot munyir a cada país. La Unió, fundada sobre els valors del «respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia i la igualtat», tal com diu la Constitució que van pactar a dures penes els estats, ha creat ara una no?va quota: la humana, a través de la qual els governs es reparteixen persones com si es tractés de sardines, vaques frisones o mongetes del ganxet. Persones que fugen d'un país, Síria, que està en guerra. Homes i dones, amb fills i avis, que marxen per no haver de patir més les tortures del bàndol de Bashar al-Asad -un carnisser- i de les faccions de l'Estat Islàmic -uns altres carnissers.

Juncker, Merkel, Hollande, Rajoy-i Cameron també- s'han passat uns quants anys sense preocupar-se de què passava a Damasc o a Palmira fins que els pobres centenars de milers de refugiats han trucat a les portes de la Unió, a la recerca d'una tenda de campanya ronyosa i quatre garrofes que els permetin viure simple?ment en pau, sense haver de patir per ser assassinats. I què es troben? Policies que els estomaquen; murs espinosos construïts a contra rellotge; càmeres de televisió que els fan la traveta i un ministre de l'Interior espanyol que els empastifa preventivament amb acusacions de ser sospitosos de gihadisme. Persones buides per dins com Fernández Díaz que creuen en el cel, la terra i l'infern, tenen un bon grapat de números per passar-se l'eternitat menjant excrements a les calderes d'en Pere Botero. Seria de justícia divina que això passés. Mentrestant, però, el dimoni s'ha instal·lat a l'Orient Mitjà. Ens ho confirma Boushra Alissi, una víctima de la guerra: «He vist morir molts nens. Síria és l'infern» (El País, 7/09/2015).