Cartes

13.09.2015 | 06:30

Poca ètica política
Joan Carles Barbé Morillo. girona.
Les últimes setmanes he llegit que hi ha baixes de diferents militants de diferents partits polítics. El que més gràcia em fa, per dir-ho d´alguna manera, és el fet de que alguns són càrrecs electes, com Antoni Guinó, Eduard Berloso, Diego Borrego o alguns que han mantingut la cadira fins que s´han quedat fora, com els dos regidors d´ICV Joan Oloriz o Núria Teres.
Els primers esmentats, excepte Diego Borrego, que només fa portar la contrària al seu partit, però amb el mateix argument, diuen que han deixat UDC perquè no estan a gust amb el nou discurs, crec que els democristians han recuperat la identitat del principi, un partit català no independentista, però la meva carta no va per discutir el pensament del partit de Duran i Lleida, el que no trobo bé és el fet que no estiguin en un partit però mantinguin les seves actes com a regidors, ells han entrat representat unes idees d´un partit en concret, i a dia d´avui ja no pensen igual.
Jo he estat en política, no com a càrrec electe però sí amb responsabilitats, i quan he marxat ho he deixat tot, lògic, no? Perquè una persona que deixa el partit ha de deixar el que representa el seu partit en una institució pública, com ajuntament, diputació, parlament, congrés, senat etc.
També m´agradaria recordar la frase del senyor Antoni Guinó i Bou a la seva dimissió: «El punt que ens va tocar la fibra és que en el futur un fill o un nét no ens pogués culpar que no haguéssim estat al costat del procés i, en canvi, haguéssim estat al costat dels partits espanyols [el PP i el PSOE], que només han fet que anar en contra de Catalunya, i parlo amb coneixement de causa, com a alcalde», però per mantenir la cadira d´alcalde no li importa pactar amb el PP i fer-lo tinent alcalde, com són les coses...
Com he dit, hi ha molt poca ètica política!

A la finestra
Montserrat Guardiola Rovira.
girona.
Perdoni, senyor de la finestra d´aquest diari, per revocar-li el comen­tari que expressà la setmana passada en donar coneixement del treball dels alumnes catalans de tres anys amb la figura del caganer que s´incorpora en els pessebres catalans.
És una figura graciosa, no li discuteixo, i els nens en poden gaudir, però no podem malmetre la realitat dient que és una de les figures «més entranyables» del pessebre, és un «afegit» que no existia en el naixement de Jesús a Betlem, no frivolitzem la realitat, acabaríem pensant que tot és llegendari. Hi ha tres figures entranyables que és bo que la mainada coneguin: Jesús, Josep i Maria.

Guerra Civil o persecució religiosa?
Francesc A. Picas. la jonquera.
El Diari de Girona, el dia 6 de setembre, a la pàgina 14, informava en grans titulars «Beatifiquen tres monges mortes a la Guerra Civil».
La informació no és correcta. La veritat és que a la Catedral de Giro­na, el dia 5 de setembre, beatificaren tres monges assassinades durant la persecució religiosa de 1936.
No és el mateix «tres monges mortes, que tres monges assassinades». És faltar a la veritat confon­dre persecució religiosa amb guerra civil.
Pobres monges, no havien vist mai un fusell de guerra. Es dedicaven a guarir malalts, donar consol a vells i impossibilitats, a hospitals i asils. Per què foren perseguides?
El 20 de juliol de 1936 s´implan­tà a Catalunya una ferotge persecució religiosa que tenia per objec­te destruir la Fe dels catalans, clau­surar temples, convents, col·­le­gis i centres de cultura cristiana, cremar altars i imatges, i assassinar bisbes, sacerdots, religiosos i re­ligioses. No es pot tergiversar la història. La nova Catalunya no pot confondre la veritat. La joventut d´avui ha de saber que del 1936 al 1939 Catalunya sofrí una dura dictadura marxista. Una vergonya per a la nostra Pàtria.

Pels indecisos i la gent gran
Marc Teixidor Esquerrà. .
Queden pocs dies per la votació més important, segurament, de les nostres vides.
És precisament per aquest motiu, que toca llegir i informar-se de tots els temes que ens preocupen, i intentar fer el mínim cas al conjunt de declaracions que dia a dia ens bombardegen a la televisió.
En aquestes eleccions hi ha moltíssims interessos econòmics i partidistes, i tothom intentarà in­fluir en el vot final per a un inte­rès, el molts casos, personal i egoista.
Només demano que llegiu i us informeu, perquè així ningú us pu­gui enganyar o manipular.
Ara bé, precisament perquè ens hi juguem molt, escoltem els arguments d´uns i les pors i insults d´uns altres.
«Eines per aconseguir un país millor per a tothom» versus «fora de la llei, fora d´Europa, pors i misèries». Millora i seguretat en les pensions, millora de l´educació i santitat, ajudes als emprenedors, millora de les infraestructures, protecció de la llengua i la cultura catalanes, vers status quo actual, enviament de l´exèrcit, atac frontal a la inmersió lingüística, reducció de les inversions a Catalunya, etc.
Sortir de la zona de confort és sempre complicat, difícil, i segurament per a algunes preguntes no hi trobarem una resposta clara, però el que sí que tenim clar és el desenllaç que ens ­espera si continuem com fins ara.
Mai hem tingut i potser tindrem l´oportunitat de crear un país nou. Un país on podrem decidir cadascú de nosaltres com volem que sigui. Noves oportunitats, noves eines, nous reptes amb l´objectiu de fer una Catalunya millor. Per nosaltres, pels nostres fills, pels nostres avis, pels que van venir a buscar feina des de fora... ara toca fer el pas endavant. Però, repeteixo, llegiu i informeu-vos. No us quedeu només amb la por que alguns ens volen transmetre. El coneixement és la nostra millor arma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema