Els clubs de futbol tenen establertes severes mesures per evitar que els indesitjables introdueixin en els estadis objectes que puguin posar en perill la seguretat pròpia o aliena. És freqüent assistir en els torns d'accés a discussions entre aficionats i empleats de control sobre la intensitat dels registres. No s'entendria que en les portes dels estadis les desenes de milers d'assistents a un partit haguessin de quedar sotmesos a reconeixements com els que s'exigeixen en un aeroport. És necessària una proporció en l'escorcoll, i per aquí és per on es colen els portadors d'objectes diversos que acaben llançats sobre la gespa. Això és el que va succeir a Montilivi en el dramàtic partit Girona-Lugo de l'última jornada de lliga. En el minut 91, un gol de l'equip gallec deixava el Girona FC sense un històric ascens a Primera que ja estava a punt de celebrar. En la jugada següent, l'àrbitre va anul·lar un gol de Lejeune per fora de joc. En aquell instant un aficionat va llençar una ampolla d'aigua al jutge de ratlla. Acció reprovable, però aïllada en un moment de màxima tensió amb gairebé 10.000 espectadors a l'estadi. El partit es va suspendre temporalment i es va reemprendre una estona més tard. Com a conseqüència d'aquest incident, el Tribunal Administratiu de l'Esport ha sancionat el Girona FC amb 3.000 euros de multa i el tancament d'una grada i la prohibició de poder entrar a l'Estadi als 598 socis que tenen el seient en aquella zona. I com si fos un col·legi de pàrvuls, s'haurà d'exhibir una pancarta, en català i castellà, amb el lema: "Respectar els àrbitres és respectar l'esport". Aquesta sanció s'executarà avui en el partit Girona-Osca.

Aquest inversemblant càstig mereix dues reflexions. La primera és que vulnera qualsevol principi d'equitat en l'aplicació de la Justícia, ja que sanciona 598 socis que no van cometre cap delicte. Quin codi jurídic del món democràtic autoritza a castigar una persona innocent? Cap. El tribunal esportiu s'escuda en el fet que no s'ha identificat la persona que va llençar l'ampolla. És cert. Tot i que els investigadors disposen d'una foto de la cara de l'agressor, no ha estat possible posar-li nom, cognoms i detenir-lo. Però això no és responsabilitat del Girona FC ni, per descomptat, dels socis d'aquella grada. Correspon a la policia.

La segona reflexió és el greuge comparatiu. Els incidents als camps de futbol, dissortadament, són freqüents. No obstant, les sancions més greus de les dues últimes temporades han sigut per al Girona i el Llagostera, dos clubs amb aficions més aviat reduïdes -el Llagostera amb poc més d'un miler de socis- i sense precedents d'alteracions als seus estadis. El Llagostera va haver de debutar a Segona A sense públic i el Girona avui veurà com 598 socis no tenen accés a l'estadi. Altres casos, com el plàtan llençat a Dani Alves a Vila-real o els insults a Diop en un Llevant-Atlètic de Madrid, malgrat el ressò internacional d'ambdós incidents, van merèixer sancions més benevolents. El FC Barcelona mai no va complir el càstig pel famós cap de porc llençat a Luis Figo. Aplicar mesures exemplars només als clubs modestos no resol la violència al futbol. Només serveix per rentar la cara dels dirigents.