Les primeres Parlamentàries

13.09.2015 | 00:00
Les primeres Parlamentàries

enguany els actes de commemoració de l'Onze de Setembre han començat dimecres a la sala d'actes del Parlament lliurant les Medalles|d'Honor. Els guardonats foren la Fundació Institut Guttmann, dedicada des de fa cinquanta anys a la recuperació de persones afectades de serioses limitacions funcionals i cognitives. Qui no coneix algú que ha estat tractat en aquesta exemplar institució a Catalunya? A part de la seva solvència tècnica es destacà el que es denominà "l'ànima del Guttmann" que és la motivació dels professionals i el tracte als usuaris.
La segona part de l'acte fou el lliurament d'aquesta distinció a les vuit primeres parlamentàries que el 1980, en iniciar-se la primera legislatura de la nostra Cambra, foren elegides per diverses opcions polítiques. Les guardonades foren Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata (que morí el 2006), Trinitat Neras i Assumpció Sallés.
Es recordà que aleshores les guardonades eren un petit nombre respecte als 135 escons que componen el Parlament i que en l'actualitat hi ha més del 40% de parlamentàries. Naturalment, es féu referència a l'embranzida històrica amb què s'inicià aquella època i fins i tot s'enumeraren lleis en què les guardonades intervingueren especialment.
Entre els parlaments que van cloure l'acte em semblà especialment interessant el de Núria de Gispert, la Presidenta del Parlament. Va prevenir els assistents que esperava que l'emoció del moment no fos un obstacle per dir el que volia expressar i així fou.
La idea que desenvolupà fou la següent: A la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya de l'Onze de Setembre li hem donat la volta. Ja no és solament una ocasió per la memòria del que ens fou arrabassat, sinó que és, sobretot, una voluntat de continuar essent un poble mirant el futur, que desitgem en plenitud.
Efectivament, aquest Onze de setembre hi ha hagut a Catalunya la inevitable referència històrica a tres-cents anys enrere i al llarg i sovint difícil camí fins a l'actualitat, però hi ha hagut sobretot el desig de superar definitivament obstacles que ens han dificultat la normal projecció de les nostres energies individuals i col·lectives. És un canvi notable, ens dirigim a aconseguir, amb el suport democràtic i amb el caràcter cívic i festiu que han caracteritzat les nostres manifestacions, un Estat propi que sigui interlocutor de tots i defensor de tothom.
Ens cal conèixer la història d'on venim per insistir en els encerts que hem protagonitzat i evitar els errors en què hem caigut, però, ara, la nostra mirada es dirigeix, amb preferència, a la solució dels problemes quotidians que només podrem resoldre si tenim les eines per fer-ho.
Volem continuar essent un poble i ser-ho amb l'optimisme amb què mirem el futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema