Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, València i altres s'han sumat a la proposta d'Ada Colau de crear una xarxa de ciutats que aculli refugiats. I les ciutats gironines? Doncs al seu ritme. Els representants de les capitals de comarca es van reunir per «començar a coordinar-se», i després ja es veurà, que les presses són males conselleres. Una vegada s'hagin acabat de coordinar es trobaran per començar a decidir. Aquí ens encanta reunir-nos, i si després hi ha un àpat millor. Quan s'arriba al punt que les reunions serveixen per preguntar-se uns als altres si algú recorda el motiu pel qual van començar a reunir-se, és el moment de dissoldre's. I fins la propera.

L'honrosa excepció és la ciutat de Girona, que en solidaritat és un exemple. En silenci i sense fer-ne ostentació, des de fa un parell de setmanes acull refugiats de diversos països que tenen en comú treballar a Joc de trons. No va tenir necessitat de reunir-se amb ningú, en un gest altruista l'alcalde va ?eximir aquests refugiats de pagar taxes i els permet tancar els carrers que convingui perquè es trobin com a casa. Mentre altres ciutats pretenien que aquesta pobra gent pagués impostos, la solidària Girona els va obrir les portes generosament sense mirar prim. Els sirians donen mala imatge, molt millor acollir Joc de trons. Un sirià al carrer espanta els turistes, i sense turistes Girona no té raó de ser, hauria de tancar per falta d'existències.

I tot i així... tot i així Girona ha anunciat que acollirà una família siriana, em costa no emocionar-me. Els portarem a l'ajuntament, els regalarem un llibre sobre Girona i una estelada, l'alcalde els explicarà que és president de l'AMI i que això és molt més important que la seva situació, ens farem selfies amb ells i -ja que ningú el treu- els convidarem a menjar al Vol si és que els regidors no s'han polit tots els tiquets que servien per pagar taxes (queda algú que en pagui a Girona?). Només que 100.000 ciutats europees fessin com Girona, tots els refugiats ja estarien col·locats