john Rawls i Jürgen Habermas són dos filòsofs essencials en la renovació de la teoria de la democràcia contemporània a les societats nord-americana i europea. Només de la teoria, eh; de la pràctica, com veurem a continuació, és evident que no. Els conflictes que plantegen als seus llibres -la pèrdua de sobirania als estats nacionals, el predomini dels criteris de racionalitat, el pluralisme cultural, etc.- i les propostes que hi formulen per afrontar-los han contribuït a renovar les discussions -de saló- en aquest camp. En paraules de la investigadora Daniela Gallegos, «les seves reflexions apunten a la necessitat de fomentar i aprofundir les pràctiques deliberatives, tant en el poder legislatiu i judicial, com en l'àmbit de la societat civil». O sigui, per a Habermas i Rawls, la política deliberativa millora la representativa. De manera que cal comptar amb ciutadans compromesos, interessats a prendre decisions justes. I sí que en tenim, de persones com aquestes. No obstant, si realment es preocupen pel projecte col·lectiu, ara mateix estan immerses en la tasca de sanejar la podridura del sistema. La resta és un luxe democràtic.
