TROBADES A LA «TERRA DE TROBADORS»

15.09.2015 | 00:00
TROBADES A LA «TERRA DE TROBADORS»

Alguna vegada ja havia visitat el «famós» festival de Castelló d'Empúries, per adonar-me que estava molt ben muntat i que hi havia molta implicació per part dels castellonins. Però ho tenia com un esdeveniment, entre lúdic i folklòric, allunyat del «meu món». Ara, aquesta quasi indiferència s'ha tornat entusiasme i admiració, perquè són ben poques les vegades en què l'esforç compartit de tanta gent dona un fruit tan ben conjuntat i espectacular. La responsable de la meva «reconversió» és l'Assumpció Brossa, l'única alcaldessa capaç de mantenir l'equilibri no només entre els quatre partits que li van donar suport a la investidura, sinó que a més ha de compatibilitzar aquesta tasca amb la desfeta del seu propi partit - UDC, que després de trencar la federació, s'ha dividit entre aquells que donen suport a la independència del país sota les noves sigles de «Demòcrates de Catalunya» i els que no volen que Duran Lleida ho passi malament amb l'«insuficient» sou d'un mestre i que lluiten (sense gaire encert pel que sembla) per mantenir-lo al Palace de Madrid.
Dijous passat, la «demòcrata» Brossa fou, amb permís dels comtes d'Empúries, l'amfitriona més exuberant de la vetllada. No va deixar de saludar a cap dels més de 400 comensals que van assistir al sopar que marcava el punt de partida de tres dies de voràgine medieval, inclosos els seus companys de viatge consistorial. En primer lloc, un exultant Julian Genovés que sembla haver-se adonat, finalment, que deu la seva popularitat molt més al club de fans que manté entre els veïns d'Empuriabrava (entre d'ells molts estrangers residents), que no pas al partit que representa, el PP, i que ja l'ha deixat en més d'una ocasió «amb el cul en l'aire». Naturalment també hi era en José Manuel Gallego, que ja fou «regidor estrella» a l'anterior govern, fins que es va barallar per alguna jugada amb en Xavi Sanllehí. Tampoc faltà en Xavier Martínez, i fins i tot en Salvi Güell, el ?guanyador i gran derrotat de les últimes eleccions.
Personalment, un dels moments més emotius de la vetllada fou la retrobada amb la persona que fundà el Festival fa 25 anys, una Maria Creuhet inesgotable que amb el seu esguard de no haver trencat mai un plat ha posat molts cantis al seu lloc a l'Alt Empordà -des de Castelló fins a Ordis-. Tots dos coincidíem a valorar el gran encert del Festival, per haver traslladat un acte tan rellevant com un assalt pirata a Empuriabrava, un barri el qual a vegades sembla ésser a Castelló el que Catalunya és a Espanya, la gallina que pon els ous que roben i després consumeixen «gratis» a «la capital».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema