Quan ve la tardor

16.09.2015 | 00:00
Quan ve la tardor

M'Quan ve la tardor i anem a l'escola
l'aigua de la platja es va quedant sola
Quan l'estiu tornarà
amb l'aigua del mar podrem jugar

Cançó popular

ho deia fa una setmana la meva germana petita al davant d'una platja de Calella de Palafrugell, esgarrapant els últims dies d'estiu: «Però, Helena, a l'hivern, quan no fa sol i no hi ha ningú, el mar deu ser molt trist, oi?». Sí, suposo, potser, una mica, no ho sé; a vegades hi ha preguntes petites difícils de contestar. Ara que els nens han tornat a l'escola -van començar abans-d'ahir, dilluns- i que tots ens tornem a posar en marxa, sí, potser sí que m'imagino l'aigua una mica trista -i l'ambigüitat de la frase és volguda. Un dia fa un sol espaterrant i t'has de posar crema de dalt a baix perquè si no et cremes el nas, l'endemà està una mica ennuvolat i et fa un xic de mandra ficar-te a l'aigua tot i que al final ho fas i s'hi està bé; l'endemà passat fa fred i la platja està deserta i prefereixes anar-te'n a la cafeteria a fer un cafè amb llet calent. I sense que puguis entendre com ha passat, s'ha acabat l'estiu. I mentrestant hi ha una Diada a la que no has anat perquè et fa mandra i com que t'has anat fent gran has entès per fi que cridar independència et fa vergonya perquè en les exaltacions per la pàtria, la que sigui, tu no hi encaixes ni hi has encaixat ni hi encaixaràs mai. I et sap greu perquè hi havies posat voluntat i t'ho havies cregut i quan tenies dos anys la teva iaia t'aixecava la maneta dient visca Catalunya!, però penses que els nacionalismes es deuen sostenir precisament aquí i en un gran exercici de racionalitat -dolorós- penses que en el fons, llegir una frase com «quan siguem independents llegirem més» et fa posar trista. I tens una mena de crisi i finalment decideixes que defensaràs la llengua catalana sempre, amb dents i ungles, perquè te l'estimes i davant del castellà té les de perdre i això no ho vols perquè saps que la llengua materna ens connecta directament amb la nostra ànima (quan ens enfadem o fem l'amor o ens posem molt seriosos ho fem sempre en la nostra llengua), i encara que sigui poc pràctic cadascuna té un tarannà i gairebé conforma una visió del món -la sensualitat elegant del francès, la vivacitat de l'italià-, però també entens que aquest és gairebé l'únic romanticisme que estàs disposat a mantenir. I saps que les eleccions que vindran et provoquen malestar perquè sents que et fan una pregunta antiga. I esperes que algun dia algú faci una proposta, no ens saps prou com per pensar-la tu, que et faci dir sí, ara sí, això m'agrada molt. I amb el cor encongit comences a pensar que t'hauries de comprar una jaqueta i segurament unes sabates d'hivern, i t'apuntes a dansa, i et tornes a fer un horari de treball i poses una manta al llit. I recordes quan eres petita i cantaves quan l'estiu tornarà, amb l'aigua del mar podrem jugar, i penses en els centenars de nens i nenes que la deuen cantar ara mateix en una classe que fa olor de llapis i els desitges un molt bon curs perquè saps que és molt important que el tinguin perquè en el fons, en el fons, penses que aquella frase de Rilke que diu que l'única pàtria de l'home és la infantesa té molt de veritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema