Tot i que cada dia es repeteixen les tragèdies sense fi per als milers de persones que demanen protecció i apel·len a la solidaritat dels països europeus, la desídia dels seus governs és un escàndol que s'ha d'aturar.

Escoltant les reaccions egoistes o hostils dels Estats europeus amagant-se darrere d'un munt d'arguments, es fa raonable témer un retorn als dies sinistres quan s'estigmatitzaven els «indesitjables estrangers» amb les conseqüències que tots coneixem.

Avui dia, s'agiten els fantasmes d'una «invasió de clandestins». Tanmateix, no es tracta de persones que s'amaguen; al contrari, criden per ser vistos i compresos com a éssers humans, amb un nom i una història sovint tràgica. Han estat obligats a prendre les vies il·legals perquè les vies legals d'accés a Europa estan tancades per a ells. Si el seu nombre augmenta, és perquè les raons de sortida dels seus països s'agreugen, i parlar «d'invasió» per a un continent de més de 500 milions d'habitants és indecent!

Cal denunciar la negació de la realitat, de la humanitat i del dret que fan els governs europeus, incapaços d'aportar unes respostes a l'alçada de la situació actual i dignes dels principis i dels valors que ells tant proclamen.

Parlar de «crisi» no és suficient. Europa ha de mirar de cara la realitat: les migracions duraran. Amb lucidesa i coratge polític, els governs han d'implementar polítiques migratòries basades en el respecte dels drets humans que aportin solucions a curt i a llarg termini.

Les solucions existeixen: un acolliment solidari i compartit de les persones nouvingudes dins del conjunt dels països europeus; la transferència dels fons europeus destinats al tancament de fronteres als programes d'acolliment i d'integració; l'obertura de les vies legals d'accés mitjançant la concessió de visats humanitaris o d'altres; les accions diplomàtiques i econòmiques adequades per contribuir a resoldre les causes de les sortides forçades.

L'esquerda entre la realitat sobre el ?ter?reny i els discursos ha esdevingut massa grossa perquè aquests darrers siguin creïbles. S'estan esperant actes d'humanitat, de justícia i de dret. Només aquests seran compresos i recolzats per aquells i aquelles que volem creure encara i sempre en els valors de la solidaritat i de la fraternitat. Hi ha urgència.