ELS REFUGIATS SIRIANS

18.09.2015 | 00:00
ELS REFUGIATS SIRIANS

els estats europeus havien de planejar una manera de solucionar aquesta catàstrofe humanitària dels refugiats sirians. Un drama humà inacceptable i colpidor, que hauria de remoure les nostres consciències. Però aquest drama també ha estat provocat per la política maldestra del món occidental, d'Europa als Estats Units. També hi hem d'afegir benintencionades ONG i grups de pressió dels Drets Humans. Tots ells, paradoxalment, han portat o afavorit aquesta situació, tant pel desconeixement de les característiques del món àrabo-islàmic com de la religió islàmica.
Diem-ho clar: el món àrab no està preparat per a la democràcia occidental, o dit d'una altra manera, la nostra fórmula no serveix per a ells. He viatjat i viatjo força per aquests països -on la gent és excel·lent, hospitalària i acollidora-, però el règim ideal per a ells és un règim autoritari, però laic. Els règims autoritaris laics del món àrab, com a mínim, han respectat els drets de les dones i de les minories religioses. Occident, flirtejant amb els oponents i «primaveres àrabs» -que sempre han acabat segrestades pels islamistes-, ha contribuït a instaurar aquests règims i grups de terror (Talibans, EI, Boko Haram, Al Qaueda...). Va passar a l'Iran, a l'Afganistan, a l'Iraq -un dels grans crims-, a Egipte, a Líbia, i, finalment, a Síria. Egipte, de moment, se n'ha salvat, però hi continua havent dictadures islàmiques a Indonèsia, Pakistan, Sudan, Mauritània, Algèria, Iran, etc.
Hem de dir que no hi ha ni un sol país islàmic del món que tingui un règim democràtic: ni el Marroc, ni Egipte, ni Indonèsia, ni Turquia ni cap dels esmentats abans. Els únics països actualment mitjanament laics -per als paràmetres d'Occident, no obstant, no ho serien- són Egipte i Tunísia, després que es varen desampallegar de la dictadura islamista, que s'aprofita de la democràcia per destruir-la tot instaurant un feixisme de caire religiós, amb diversos graus: de la Turquia lliscant poc a poc com a una dictadura islamista -sostinguda pels vots- fins als països del Golf, plutoautocràcies religioses i autèntics i espantosos règims feixistes, on no es respecta cap dels drets humans fonamentals: es lapiden les dones, es condemnen a mort els homosexuals, es persegueixen les minories religioses i nacionals, tenen obrers i minyones semiesclaus, sense cap dret laboral... Entre aquests hi ha Qatar -el del Barça!-, Kuwait, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Però és clar, com que tenen petroli i gas, i són immensament rics, Occident es tapa els ulls, mentre financien els grups terroristes. Per cert, en aquests països -com en tots els islàmics, incloent el Marroc-, el cap d'estat és també el suprem cap religiós, cosa que diu molt de la implementació i degradació de l'Islam com a sistema no democràtic -almenys tal com ho entenem a Occident. Malgrat la seva demagògia «antisionista», aquests països no han ajudat mai seriosament els palestins, i han barrat les fronteres als refugiats, germans de fe i de veïnatge, els sirians i altres desplaçats. D'ells se'n fa càrrec -i fa bé- el món occidental, la Creu Roja -i no la mitja lluna àrab-, l'església catòlica -i no l'islam. Seré políticament incorrecte, però aquí -encara que sigui per interessos Alemanya, per exemple, necessita mà d'obra- hi ha una superioritat moral. O, si més no, una superior sensibilitat democràtica. Tot i que, com he dit, Europa pot donar ben poques lliçons sobre aquest tema: és la terra del feixisme, del nazisme, del franquisme, d'Aznar i el PP i dels partits xenòfobs i racistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema