fa unes setmanes, en la secció «Cultura» d'aquest diari, se'ns informava d'un fet qualificat per alguns, d'insòlit: la policia italiana havia realitzat un retrat del rostre que tenia Jesús quan era nen. El procés s'havia fet amb les tècniques informàtiques amb les quals es construeixen els retrats-robots, per actualitzar les imatges dels mafiosos i altres criminals, a partir de fotos antigues. La policia italiana havia arribat a obtenir la imatge que hauria tingut Jesús de nen, a partir del rostre del Sant Sudari de Torí.
Les tècniques informàtiques i tota la parafernàlia que ha posat en marxa la policia italiana, se les haurien pogut estalviar, ja que només fa falta sortir als carrers de Salt, de Santa Coloma de Farners o de Ripoll (entre moltes altres viles) per descobrir el rostre que tenia Jesús de nen. On podem veure el rostre de l'infant Jesús? No cal anar a consultar els resultats que han tret els membres de la policia italiana. El rostre de Jesús de nen el podem descobrir en els infants de Figueres o de Breda que no poden fer tots els àpats del dia. El rostre de Jesús el podem veure en els nens que no troben l'estimació dels pares i que han de pidolar l'afecte dels seus progenitors. El rostre de Jesús el veiem en els infants de Puigcerdà i d'Arbúcies que passen gana. El rostre de Jesús el trobem en els nens obligats a fer de soldat, en els infants maltractats, en els qui han sofert abusos sexuals, i en els petits que han de treballar en jornades inacabables, com esclaus en ple segle XXI. El rostre de Jesús de nen el podem descobrir en els nois i noies, víctimes del turisme sexual, en els nens que, al Mediterrani, es juguen la vida (i moltes vegades la perden, ofegats a la mar) a les pasteres, per sortir de la misèria i de la fam dels seus països. El rostre de Jesús de nen el veiem en el petit que, fa uns dies, amagat a dins d'una maleta, volia arribar a Europa. El rostre de Jesús de nen el veiem en els nens que han de fer quilòmetres i més quilòmetres, a l'Àfrica, a l'Índia o a Amèrica del Sud per arribar a l'escola. El rostre de Jesús de nen el podem descobrir en els infants assassinats a Síria i a Iraq pel fet de ser cristians, en les noies segrestades i violades per Boko Haram, en els nens abandonats o refugiats, en els nois disminuïts i sense l'atenció adequada que mereixen, en els infants sense oportunitats, en els que no tenen nacionalitat, en els petits que, víctimes de les màfies organitzades, demanen almoina als nostres carrers, en els nens furtats als seus pares, en les víctimes d'aquells que s'enriqueixen amb la venda i tràfic d'éssers humans.
Però darrerament el rostre de Jesús quan era infant, l'hem pogut descobrir en el petit Aylan, el nen sirià ofegat a les costes de Turquia quan fugia de la fam i de la guerra.
És per tot això que no ens fa falta mirar la fotografia que la policia italiana ha fet a partir del Sant Sudari per saber quin era el rostre de Jesús infant, ja que ell és present en tots els nens i nenes que sofreixen de tantes i tantes maneres.
Com deia el bisbe "scar Romero el 24 de desembre de 1979, «Hauríem de cercar el nen Jesús, no en les imatges plenes de tendresa del pessebre. L'hauríem de cercar en els nens desnodrits, que se n'han anat al llit sense sopar, en els nois que venen els diaris i després dormen al carrer embolcallats en aquests diaris».
Només que ens atrevíssim a mirar els altres amb el cor, en comptes de mirar només amb els ulls, descobriríem el rostre que tenia Jesús de nen en aquells infants que ens envolten. Sense necessitat de tècniques fotogràfiques.
