Cartes

19.09.2015 | 00:00

Ens ha deixat el company  Toni Guitar, «El Sistalle»
Pere Espinet i Coll. ANGLÈS.
Quan a un company li arriba la seva hora, als que hi hem tingut una  bona relació  sols ens queda l'acceptació del fet. Però permeteu-me que en nom meu i de la colla d'amics que vàrem tenir la sort de compartir moments amb ell en fem una pinzellada
En Toni era una personatge emocionalment sensible enamorat de la seva família, amic dels seus amics, focus d'atenció de qualsevol  conversa que amb el seu somriure i les seves collonades ens feia riure a tots, i a més d'un li feia sortir els colors.
Li agradava l'esport, la música, el cinema -en aquest últim apartat havíem compartit molts bons moments. Sempre dèiem que la vida és una pel·lícula i la teva, amic Toni, la d'aquí a la Terra s'ha acabat, i com els grans films amb un bon guió: ben acompanyat de la teva estimada família  i de molts companys que si bé físicament no han estat presents, sense cap mena de dubte que emocionalment els has tingut sempre al teu costat.

Aquells andalusos i extremenys

Mateu Frigoler Teixidor. Canet ?d'Adri.
Quan sento el senyor García Albiol i companyia sembrar tantes rancúnies entre catalans, andalusos, extremenys o qualsevol altra persona que va venir a viure i treballar al nostre país, penso com és posible dir tantes barbaritats d'un poble que un dia no gaire llunyà va votar un president andalús. Una campanya bruta i falsa que només busca la confrontació entre els ciutadans d'aquesta  Catalunya sempre acollidora i respectuosa per a tothom. Feia anys que no feia un repàs al antics arxius de l'empresa del meu pare i avui ho he fet per saber de primera mà què volen dir aquests polítics de pacotilla quan parlen d'uns pares que no poden ésser forasters al seu país i uns fills que ho han d'evitar. Haig de manifestar amb tristesa que tota aquesta polèmica de la vinguda a Catalunya les dècades dels 50 i 60 de milers de famílies d'Andalusia i Extremadura fugint de la fam i la misèria amb les seves maletes de fusta o cartró lligades amb cordills, m'ha despertat emoció, respecte i curiositat. Entre els anys 50 i 65 la nostra empresa va contractar 105 obrers andalusos i extremenys, tots ells magnífiques persones i treballadors excel·lents. Encara que aquí la dècada dels 50 no era bona per a ningú, amb la seva col·laboració i la de la gent del poble vàrem poder convertir la nostra empresa en una de les millors de la comarca. Catalunya sempre tindrà un deute amb aquells col·lectius d'andalusos i extremenys que amb el seu esforç els catalans vàrem poder fer més gran i pròsper el nostre petit país. Si el diari m'ho permet per la seva extensió voldria fer un petit homenatge a tota aquella bona gent d'Andalusia i Extremadura, la llista seria molt llarga però m'agradaria poder escriure el nom i procedència d'uns quants que per desgràcia ja no són entre nosaltres i varen ésser un clar exemple d'honradesa i respecte per a tothom.
José Rodríguez Barcala de Quintana la Serena (Badajoz); Ramón Pérez Ortega de Larva (Jaén); Cristóbal Padilla Álvarez de Villanueva Mesía  (Granada); José Giménez Gómez de Villanueva Mesía (Granada); Julián López Bachiyer de Cazalilla (Jaén); Mariano Montalbán Hidalgo d'Alcudia de Guadix (Granada); José Martín Vacas de Bujalance (Còrdova); Calixto Martínez Martínez de Huescar (Granada).
En el record de tots ells i les seves famílies, gràcies per tot el vostre bon tracte i afecte de sempre vers nosaltres i encara que alguns polítics diguin el contrari, us estimem.

A voltes amb el Vol
PAQUITA LID"N ROMERO. GIRONA.
L'any 2014 als gironins se'ns va imposar El Vol, una estructura col·locada a tocar del Pont de Pedra (horrorosa als meus ulls però com que jo no hi entenc..) que havia de situar Girona al capdamunt del panorama gastronòmic mundial. Ara s'ha sabut que es va crear un impost especial per als artífexs, diuen que els van aplicar la tarifa reservada a xurreries. Avui la regidora ha reconegut que havien pagat més de 6.000,00 euros, sorprenent no, tractant-se d'una cosa tan extraordinària? Sospitós de tracte de favor tractant-se de l'estructura i del lloc on estava situada, no? Aquesta «andròmina# ja s'hauria d'haver desmuntat fa dies.
Finalment, i suposo que per les pressions rebudes, l'Ajuntament els ha donat un ultimàtum fins al 21 de setembre, en cas contrari serà el consistori qui assumirà les despeses del desmuntatge (diuen que després els ho cobraran als promotors, permetint-me que ho dubti). Vistes com han anat les coses fins ara, els tractes de favor que han tingut els promotors (diuen que una part del que havien de pagar ho van fer a canvi d'àpats) em fa l'efecte que una vegada més, i van..., serem els gironins/es els qui assumirem aquestes despeses. Mentrestant, entitats, associacions i altres organitzacions sense ànim de lucre, a qui en els darrers plens de l'anterior legislatura se'ls havien concedit ajuts, els tenen congelats i qui sap si ja no els cobraran.
Em sap molt greu però una vegada més es demostra que per al Sr. Alcalde de Girona hi ha ciutadans i els ciutadans de categoria primera molt especial.

Ja en tenim ben bé prou

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
Estem a ben pocs dies de les eleccions, i ja fa tant temps que se'n parla, i hem sentit comentaris de tantes menes i de tants colors, que aquest poc temps que falta, que és el de la campanya, se'ns farà llarg, i ens costarà de passar. Una cosa és que cada partit o cada coalició vagi repetint, insistentment, el seu programa, i una altra, de molt diferent, és que es vagin criticant -algunes vegades un xic matusserament- entre ells, i que alguns, fins i tot, s'esforcin en la pràctica de l'amenaça i de la por. Tant és així que, entre altres coses gruixudes que s'han dit, hi hagi qui s'ha atreveixi a fer referència dels avis andalusos, i els pares extremenys, dient-los que han de treure les dents, perquè a Catalunya se'ls té bandejats, i que això els ha de fer sentir avergonyits. Quina mentida més tendenciosa, la vergonya, en tot cas, creiem, l'haurien de sentir aquells que gosen dir aquestes coses. Ja està bé, no!
El passat dia onze, a la manifestació de la Meridiana, que tot i donar un gran exemple de pau i de civisme, també ha sigut criticada per uns i ignorada per altres, vàrem poder veure-hi gent de tota mena, de diferents procedències, tant de nascuts aquí, com d' arribats d'altres indrets, compartint junts, sense cap mena de problema, pacíficament, la joia d'una diada reivindicativa; la qual cosa és la millor prova de la bona convivència.
Bé doncs! El que cal és que, arribat el dia, tothom pugui obrar d'acord amb la seva pròpia consciència, ben lliurement i sense pressions, i el resultat que en surti, si és fa així, pugui ser convenientment acceptat, sense provocar malentesos, ni tensions. És el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema