Catalunya: la locomotora d'Espanya?

Catalunya té el 16% de la població d'Espanya, aporta el 19% del PIB, contribueix en un 20,3% en els impostos d'Espanya, té el 25% de l'exportació espanyola, el 26% del turisme, el 31% de les patents i el 49% de la recerca bàsica d'Espanya. És evident que Catalunya és el motor d'Espanya, amb un esforç considerable. Si mesurem el valor d'aquest treball en relació al número d'habitants, veurem que l'exportació i el turisme signifiquen un esforç per a Catalunya del 60% més del que tocaria per població, mentre que el que aporta en modernitat és del 94% en patents i del 200% en recerca bàsica. Ningú té dret a menysprear l'aportació que ha fet i fa Catalunya al conjunt d'Espanya. Diumenge passat comentava l'aportació del saldo acumulat de les pensions catalanes al saldo d'Espanya, 1.500 milions de mitjana cada any. Doncs bé, significa un esforç pel pensionista català del 280% sobre el que li tocaria. I si ara mirem el preu de l'electricitat, Catalunya té un cost de generació del 28,4% inferior, la qual cosa vol dir que ajudem a la resta d'Espanya amb 840 milions cada any.

Queda clara l'aportació que Catalunya fa per la marxa de l'economia i dels serveis d'Espanya, és com la locomotora d'un tren. Però perquè la locomotora pugui funcionar li fa falta un motor ben mantingut, unes rodes rodones, uns eixos lubricats i, sobretot, combustible suficient per poder arriar. Si alguna d'aquestes coses falla la locomotora perd velocitat i a la fi s'atura, amb el risc que acabi fent-se malbé.

I què és el que aporta Espanya a la locomotora Catalunya? Un dèficit fiscal permanent del 8% del PIB català, uns 16.000 milions cada any, de forma que en els darrers 13 anys hem perdut l'equivalent del PIB de tot un any, una inversió mitjana del 14,3% de tota la que es fa a Espanya, de la que només s'executa un 75,6%. En conjunt Espanya inverteix a Catalunya un 10,8% de tot el que inverteix a Espanya, per tant penalitza Catalunya amb esforç equivalent negatiu de -32,5%. Els peatges de les autopistes a Catalunya són el 49% del total de les d'Espanya, on allà han fet autovies gratis amb els pressupostos de l'estat. Signifiquen 371 milions d'euros anuals. La mateixa cosa passa amb la cultura, on la despesa mitjana per cada espanyol és de 15,9€/any i per a cada català és 3 vegades menys, de 5€/any. En total Espanya no contribueix a Catalunya en un 190% del que li tocaria per esforç per habitant.

La locomotora catalana té dificultat per avançar en aquestes condicions. El món cada vegada és més obert i competitiu, la via del tren fa pujada i es necessita el millor estat del tren per avançar cap al futur. Sembla estrany que les elits econòmiques espanyoles no vegin que el que cal és que la locomotora s'ha de cuidar al màxim perquè ajudi a que el tren agafi més i més velocitat. Un tren modern ja no té una locomotora i uns vagons inerts que estira. Ara tots els vagons tenen la seva pròpia tracció, el seu motor, i cada ú aporta la seva part d'esforç. En aquest tren modern Catalunya contribueix en un treball mitjà del 70% del que li toca fer i menys 190% de combustible, amb el risc que el motor s'escalfi més del que li toca i s'avariï. A sobre el responsable del comboi es dedica a no posar oli als eixos i a subministrar menys tensió a la línia que arriba al motor, fet que encara el fa patir més: té sobrecàrrega de pes i mala alimentació.

En el debat sobre el repartiment de les despeses de l'estat espanyol es parla sovint del cost de la capitalitat de Madrid, però ningú ha dit mai que Catalunya té un cost de capitalitat de la modernitat. No és igual la necessitat d'infraestructures d'Extremadura que les de Catalunya. Per exemple allà no necessiten un sincrotró, ni tampoc autovies de 4 carrils per banda, ni, perquè no dir-ho, trens d'alta velocitat, ni aeroports amb connexions internacionals. No ho necessiten perquè la seva economia és diferent i, encara que tinguin les mateixes infraestructures, l'economia d'allà no s'igualarà amb la d'aquí, perquè ells no tenen la mateixa cultura empresarial.

Grècia avui ens ensenyarà com greu pot ser voler tenir el benestar alemany sense voler treballar com ells. El món d'avui perd benestar a grans glops pel fet que la globalització ens obliga a repartir-lo, absorbint emigració, per exemple. Si es vol mantenir el benestar actual cal augmentar la productivitat i això només es fa amb més treball, organització, tecnologia i modernització de les estructures socials.

Catalunya té les condicions per fer aquest camí sempre que el seu vagó i la seva màquina puguin funcionar correctament, sense trampes, sense que algú posi oli a la via perquè les rodes patinin, amb la tensió necessària a la catenària i amb un manteniment adequat a la funció que fa.

No tinc cap dubte que Catalunya seguirà en aquest camí d'accelerar la màquina, encara que sigui amb els contratemps actuals. En pocs anys l'exportació ha passat del 40% al 60% i el creixement no s'atura, per la qual cosa pot passar que l'acceleració de la màquina de Catalunya sigui molt més fort que els vagons de darrera i s'acabin trencant les baules entre ells. Llavors el vagó català accelerarà per arribar a la màxima velocitat.