Inquisició, censura i Tribunal Constitucional

20.09.2015 | 00:00
Inquisició, censura i Tribunal Constitucional

el Tribunal Constitucional recorda la Inquisició i més modernament la censura. Els fets prohibits constantment varien, però l'objectiu sempre és el mateix, fer callar els catalans. Madrid no vol una altra Espanya que no sigui la centralista "una, grande y libre" de Franco, AznarRajoy. De tal pare, tals fills amb el PP fundat pel Goebbels de Franco. Fraga Iribarne fou l'últim cap visible de la censura, però l'anticatalanisme no ha variat ni una coma. Josep Pla era vetat d'escriure dos mesos el 1944, els mateixos dos mesos que Fraga Iribarne prohibia la revista Destino el 1967. En tres dècades, ni el càstig varia.
La primera col·laboració periòdica de Pla a Destino el 1940 ja pateix censura. El meu pare, l'editor Josep Vergés Matas: "El dissabte hauria d'anar el teu article però -incomprensiblement- la censura no l'ha deixat passar. Farem una gestió per veure si es pot fer sortir. Tot això és ben lamentable i més ara aquestes contradiccions, purament personals". Passat un any, Pla avisa al meu pare que cuidi de pagar les multes que rep per haver publicat el que desplau a posteriori al règim, tot i la censura prèvia: "Mira de salvar lo de les multes". El 1943 la guerra pot haver-se capgirat, però no Franco. El meu pare: "Les darreres notícies de Madrid eren que la mala llet anava en augment contra nosaltres. Ja veurem qui arribarà primer a lloc". La censura no vol massa Josep Pla: "Veuràs que el Calendari va sense firma perquè Premsa no vol dos articles en un mateix número". Pla el juliol de 1944, just una setmana després de l'atemptat fallit a Hitler: "Avui el meu germà m'ha cridat per telèfon i m'ha llegit una carta teva, però com que la cosa era delicada s'ha interromput per estar els telèfons intervinguts per les guarnicions que hi ha al país. He comprès que no es publicarà l'article". Pla escriu per duplicat per la censura i presenta els articles censurats tres cops fins que aconsegueix publicar-los: "El del Paseo i el del Batxillerat, ja els substituiré de seguida que hàgim sortit d'aquest tràngols. Et demano que publiquis el de la meteorologia". Només es podia parlar del temps.
Pla varia de temps i toca la poesia: "Com que no sé en quin estat teniu el setmanari, faig articles a base de tocar l'orguenet de la poesia". Poesia i paisatgisme. Quan els americans arriben al Rin a finals de novembre 1944, Pla escriu tot fent-se l'innocent: "T'enviaré un reportatge llarg sobre el Rin". Abans de Nadal l'envia: "Em sembla que està passable. Et demano per favor que el publiquis quan més aviat millor, si podria ésser en el número seguent. Aixi acabaríem l'any dignament". La censura no el veu tan passable el Rin, i "Cosas vistas en el Rin" tarda dos mesos en publicar-se, encara un mes abans de l'entrada definitiva dels aliats al Reich. L'article a doble pàgina cal llegir-lo entre línies. Ja les il·lustracions mostren un pont sobre el Rin... i Pla no es queda curt: "Uno de los capítulos finos del romanticismo. A quien no pude ver jamás en el Rin fue a Wagner". És a dir al compositor favorit de Hitler. Pla va passar el Rin, però la censura es revenja al seguent número. Pla ja avisa: "Com que no sé si lograrem passar l'article titulat "Paseos inocentes" demà t'enviaré un article potable des del punt de vista de la censura".
La Inquisició i la censura volien imposar la mateixa uniformitat que pretén el Tribunal Constitucional. Recordem el nostre passat per veure l'immòbil present.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema