· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

21.09.2015 | 08:43

Dia Mundial de l'Alzheimer
joaquima pellicer solà. vulpellac.

Aquest escrit va dedicat a totes aquelles persones que pateixen o han patit malalties de demència al llarg de la seva vida, com és l'Alzheimer, una malaltia silenciosa i cruel. Una malaltia degenerativa.

També el dedico molt especialment als seus familiars i a totes aquelles persones de bon fer, implicades en tot el procés de la malaltia, que atenen les seves necessitats i vetllen pel seu benestar:

Abatut per la batalla malaltissa, en la penombra de la teva ment restes en silenci i t'envaeixen sentiments no compresos. Sentiments plens de tristesa que t'exasperen. Restes en silenci, perdut i afligit, en un indret ple d'incerteses.

M'exaspera el teu silenci, m'exaspera i em preocupa; ell em diu que ve mal temps, ell em diu que ve tempesta. El tic-tac del vell rellotge de paret t'esparvera i el batec del porticó de la finestra t'enerva, et treu de polleguera. Paraules mai no dites es desprenen dels teus llavis, paraules inconscients que es rebel·len. La fúria t'acompanya i et domina, et dominen sentiments plens d'amargura, sentiments inquiets, gairebé incontrolables. Núvols de tempesta enmig de la boira espessa. Temps de silenci, núvols de tardor que segueixen el seu curs. Núvols esfereïdors que van fent buit en la memòria.

Abatut i fatigat per tanta lluita, t'allunyes, et rendeixes.

En la penombra, enmig d'un gran silenci, el tic-tac del vell rellotge de paret i el batec del porticó de la finestra, el teu record em porta a la memòria.

El teu silenci i la meva tristor fan palesa la teva absència.

Què li ha fet en Companys, senyor Picas?
joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.

Estimat Sr.Picas, sap que em sento honorat per considerar-me amic seu, i estic agraït pels escrits que m'envia a casa, i també vull recordar-li que la nostra amistat ve de les Cartes al Director de Diari de Girona, des de fa molts anys, quan per primera vegada, en veure el seu fanatisme eclesiàstic, li vaig dir que vostè era "una rata de rectoria", expressió molt mal escrita i per la qual ja li vaig demanar disculpes. Però veig que després dels anys segueix igualÉ Miri, el nostre estimat president Companys no va fer matar ningú, ell era president quan es van obrir les presons de presos politics, i molts d'ells van fer un munt de barbaritats contra el clero, empresaris i altra "gent de bé" que vostè diu, més aviat va ser una represàlia a les moltes privacions i detalls d'esclavitud que van viure els nostres avis per part de molts empresaris i que la seva estimada església protegia i actualment protegeix encara, però no vull dir que estigués ben fet, al contrari, és repudiable.

Van guanyar les esquerres en aquelles eleccions democràtiques i és el que va provocar la Revolta de l'Exèrcit comandat per un militar que millor no recordar, i que aquest sí que va omplir els cementiris i cunetes de les carreteres de molta "gent de bé", només perquè defensaven la legalitat i les seves llibertats, els seus estimats 40 anys "Del Alzamiento Nacional" que va fer possible restaurar el seu equilibri eclesiàstic, també van ser 40 anys de misèria per la resta que no estava d'acord, com si ho va estar vostè, només recordar-li que el 1975 encara va signar cinc sentències de mort el seu estimat "Salvador" de la Patria, amiguíssim de Hitler i Mussolini, també "Defensors de la Pàtria", quan Hitler esclavitzava i matava aquesta Església i el seu Papa miraven cap a un altre costat, o no?

Miquel Roca i Junyent no ha dit la veritat
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

L'admirat polític Miquel Roca i Junyent, exsecretari de Convergència, aplaudit i votat pels catalans defensors dels drets i llibertats de Catalunya, en una conferència en el Fòrum de Barcelona, no ha estat fidel a la història de 1936.

No ha recordat que el juliol de 1936 s'implantà a Catalunya una revolució anarcomarxista perseguidora de la fe cristiana a sang i a foc. Que usurpà indústries i fàbriques a l'estil marxista i perseguí i assassinà fabricants i empresaris que havien fet rica i pròspera Catalunya.

Miquel Roca s'oblidà de dir que el seu pare, Joan Baptista Roca, sincer polític, era un ferm propagandista de la fe cristiana. Acusat de catòlic, s'hagué d'exiliar clandestinament, perseguit com també foren perseguits els polítics de la Lliga Catalana i d'Unió. Centenars van ser assassinats. El seu pare passà la frontera amb la seva esposa. Més de quaranta mil catalans s'hagueren d'amagar o exiliar-se.

El petit Miquel Roca nasqué a l'exili fora de Catalunya. ?Companys era president de la Generalitat. Cap català fidel a la Constitució no podia col·laborar amb Companys, el nefast polític president d'una dictadura marxista. El petit Miquel, els seus pares i els altres catalans perseguits pogueren tornar a Catalunya després de l'entrada de les tropes de Franco. Miquel Roca tampoc no va explicar aquesta veritat.

No és correcte barrejar la història més funesta de Catalunya del 1936-1939 amb els problemes polítics d'aquest setembre de 2015. Cadascú pot votar segons el propi criteri. Miquel Roca, expolític, actualment, és un important home de lleis, el seu bufet és defensor d'empreses i de causes problemàtiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema