El xiulet del final de la pròrroga està a punt de sonar. En una setmana, tant Mas com Rajoy hauran comptat la meitat dels vots a favor seu. Aquest partit d'empat infinit a què ens han portat els uns i els altres entrarà en la tanda de penals.

El 9 de novembre passat, sense poder fer la consulta de manera legal, començava el temps de desempat que abocava a unes noves eleccions. Ni Mas ni Rajoy han aconseguit que l'altre perdi la pilota. Al contrari, segueixen sumant adeptes disposats a xutar eternament a porteria. Per això, el matx continuarà: amb una suposada majoria independentista a Catalunya es faran passes cap a la separació. A Espanya, això convidarà molts espanyols a mantenir el govern del PP. Si el mandatari català fa una declaració unilateral, quina probabilitat hi ha que sigui només un exercici de teatralitat? I si el govern del PP continua fent-se el sord, quina alternativa hi ha per aturar aquest espectacle estèril? Entretinguts amb Mas i Rajoy, en lloc d'obligar-los a acabar amb el partit, una generació sencera de catalans es conforma a empassar-se la factura econòmica, social i, sobretot, psicològica del matx etern.