El populisme no apel·la
a la raó sinó al cor
Jesús Domingo Martínez. girona.
En relació amb la campanya electoral a Catalunya, un cop més estem observant com una clara característica del populisme és que no apel·la a la raó sinó al cor de les gents: com no serveix a una ideologia o sistema d´idees, pretén situar-se al poder sobre estats d´ànim que coadjuva a crear. Per això el populisme és un paràsit que viu a gust en les èpoques de profunda crisi intel·lectual, quan les conviccions de fons que identifiquen una societat s´esquarteren i es tornen fofes; és a dir, en una època com la nostra o com la de l´Europa dels anys trenta del segle XX. Per això el populisme troba el seu caldo de cultiu ideal en èpoques de grans problemes col·lectius que fan dubtar a molts de la nostra instal·lació al món, en temps de gran desesperança i angoixa, en moments d´inseguretat i por, com és la nostra i ho va ser la de l´Europa que intentava recrear sobre les cendres de la primera guerra mundial.
Els bons cors
de La Molina
Lourdes Torres i Plana. girona.
Tots els bons adjectius que l´escriptor de la meva terra, Josep Pla, hagués usat per descriure l´ajuda que el dimarts 18 d´agost vaig rebre quan la meva filla es va fer mal a 2.500 metres d´alçada a la parada del telecabina de la Molina, a Alp, serien pocs. Tals com professionalitat, generositat, amabilitat i bondat els fan justícia.
Mentre la meva petita passejava pel cim de la muntanya va ensopegar, va caure i es va fer un fort cop al front amb una pedra. Immediatament tot el personal del telecabina va gestionar el socorrista, en Nico, que com un «àngel» ens esperava per ajudar-nos a peu de pista. Després d´atendre-la, la seva recomanació va ser portar la meva filla al metge per tal que la visités i poder descartar lesions internes, però l´assegurança del recinte no se´n feia càrrec, ni l´hotel on érem allotjats no ens va oferir cap ajuda. Ens trobàvem sense cotxe particular per poder-nos desplaçar fins a l´hospital, de manera que veient el meu neguit com a mare, entre tots ens van gestionar un vehicle amb una conductora molt especial, la Rosa, qui sense pensar-s´ho es va oferir altruistament per acompanyar-nos amb els seu cotxe particular fins a l´hospital de Puigcerdà. Tots ells són els bons cors de la Molina. Mil gràcies.
«Catalonia is Spain»
Joan Boronat lecha. blanes.
L´Estat espanyol ha intentat, durant segles, fusionar les diverses nacions espanyoles en una de sola, sense aconseguir-ho; els primers a defugir-ho van ser els portuguesos. Després de la independència de Portugal, amb prepotència imperialista, els monarques parlen menys de les corones de Castella i Aragó, monopolitzant «corona d´Espanya»; més tard, simplificant la llarga llista de títols reials i nobiliaris, s´atreviren a firmar amb el títol de rei (o reina) d´Espanya, davant les protestes portugueses.
L´Estat espanyol ha acaparat el nom d´un espai que considera propietat. Tot espai és divisible, com ho va demostrar Portugal. Catalunya, que és també, de moment, dins de l´Estat espanyol, pot deixar de formar-hi part, però, fins i tot renunciant voluntàriament a la nacionalitat espanyola, mai perdrà les propietats que ocupa en l´espai, el territori hispànic i europeu. A partir d´aquí, hi ha dues opcions, claudicar, renunciar, regalar, la nostra part del territori espanyol, com van claudicar els portuguesos, potser per avorriment, o reivindicar-ne la propietat, sense cap tipus de complex ni rancúnia vers el mot Espanya. «Catalonia is Spain» però de cultura i llengua catalana, i desvinculada de l´Espanya corrompuda, encara governada pels hereus del franquisme.
La UE trobarà més lògic i fàcil resoldre que, si un estat membre s´escindeix, lògicament, totes les parts i els seus ciutadans, tenen dret a quedar-se, o a anar-se´n, amb igualtat de condicions per poder tractar amb independència, paritat i respecte mutu amb els altres pobles de la Unió.
És insòlit i resulta desconcertant canviar l´eslògan «Catalonia is not Spain», pel de «Volem la nostra part del territori espanyol, i conservar el gentilici d´espanyols».
