La CUP és comptada com una de les dues opcions que es comptaran pel sí en la lectura plebiscitària de les eleccions del 27-S. S'entén també que sumarà els seus diputats als de Junts pel Sí per emprendre el camí a la independència. Però la CUP ha advertit que no votarà a favor de la investidura d'Artur Mas. Qüestió de discrepància política anticapitalista. Això sí, podria abstenir-se. Però amb l'abstenció podria no haver-n'hi prou.

La mitjana de les enquestes divulgades fins ara dóna 63 diputats a Junts i 8 a la CUP. La suma és 71 diputats, majoria absoluta. Però això significa que la resta de formacions suma 64 diputats, un més que Junts. Si tots aquests altres grups decidissin votar que no, sempre i en totes les ocasions, a la investidura d'Artur Mas, a aquest no li bastaria l'abstenció de la CUP per tornar a ser president de la Generalitat, ja que rebria 63 vots a favor -els de la seva candidatura- i 64 en contra. Per garantir la investidura per majoria simple, Mas necessitaria que Junts tingués més diputats que la suma dels no independentistes, i això només ho té en compte una part de les enquestes. Com que la majoria d'elles clava la CUP en els vuit diputats, per estar tranquil Mas necessitaria que Junts n'aconseguís de 64 en endavant. No hauria de ser difícil, si pensem que CiU més ERC actualment en sumen 71, i que Unió, en la previsió més optimista, s'enduria tres d'aquests diputats.

Una altra cosa és la majoria que Mas voldria tenir per aplicar el seu full de ruta o, més ben dit, el que va pactar amb Junqueras i amb les entitats de l'independentisme popular. Un full de ruta diferent al de la CUP, encara que tots dos busquin el mateix gran objectiu: la república independent de Catalunya. Si els diputats de la CUP són necessaris per arribar a la majoria absoluta que ha d'aprovar les lleis, declaracions i resolucions que formen el camí de la "desconnexió", es prepara un panorama complicat de negociacions, distanciaments i reconciliacions, que pot crear tensió també dins aquest aglomerat tan divers que és la llista de Junts. Oimés si pensem en l'impacte que tindrà la reacció de l'Estat espanyol, que amb cada prohibició i suspensió farà obrir el debat sobre quina resposta se li ha de donar. Un debat semblant ja va trencar la unitat sobiranista quan el TC va suspendre la consulta del 9-N. Si el nou Parlament emprèn el camí de la independència, de suspensions com aquella i de coses més grosses n'hi haurà dia sí, dia també.