Déu n'hi do l'evolució política d'Artur Mas. Aquell barbamec amb posat de càsting d'anunci per a La Caixa ha acabat entrant a la història com el primer president independentista de Catalunya des del 1714. I si aquesta ha estat l'evolució meteòrica en el camp nacional, no ha fet curt en el social. No només és el president que més percentatge del -retallat per Madrid- pressupost de la Generalitat destina a Ensenyament, Salut i protecció social, sinó que planta cara a la gran banca i als oligarques espanyols que gosen amenaçar els impositors amb el discurs de la por, per coartar la llibertat de vot del 27-S. Sí, tenim un president que fa pujar els colors als doctors de Facebook que es pretenen progressistes però no se'ls coneix ni una sola crítica a la banca i a les elits espanyoles, i fent reacció al costat de Pronovias, Fainé, el PP i la casposa monarquia imperial. Sense la petita i mitjana burgesia catalana, aquesta representada per Artur Mas, Catalunya no podrà tirar endavant la revolució mundial que està liderant. Això és el que han entès Raül Romeva, Lluís Llach, Pia Bosch i tants altres candidats de Junts pel Sí. I tampoc se'ls escapa a la CUP.
