De petit, m'hauria agradat viatjar a bord del Falcó Mil·lenari. Per això, tinc tantíssimes ganes que Catalunya sigui independent. Només així es complirà la profecia de García-Margallo i rodolarem per l'espai, pels segles dels segles, envoltats de cometes, quàsars i cinturons d'asteroides. Serà com estar a dins d'un cine IMAX tot el sant dia.

L'amenaça de García-Margallo té poca base científica, però almenys és l'intent més surrealista de fer-nos por que se'ls ha acudit. Una ximpleria que no té res a veure amb el diluvi de plagues i papus malcarats amb què ens està bombardejant Madrid. Fins i tot, ara foten clatellots al Barça i l'Espanyol...

La bertranada definitiva, que consti, ha estat la irrupció dels banquers en campanya. Però em penso que l'estratègia se'ls girarà en contra. Quin sentit ètic té que els directius bancaris, que són els pares de les preferents, dels desnonaments i dels forats sistèmics que hem hagut d'eixugar, pretenguin exigir-nos que votem el que a ells els plauria? És el cinisme dels mafiosos enlairat a l'enèsima potència.

El mateix podem dir de l'avís sobre el corralito del governador Linde. La seva advertència és tan creïble com la campanya feta pel Banco de España, mesos abans que Rodrigo Rato quedés amb el cul a l'aire, quan ens animava a comprar accions de Bankia.

Quines ganes que arribi el diumenge! Les urnes demostraran que el vot de qualsevol cinc-centseurista val igual que el d'Isidre Fainé o el de Josep Oliu. I aquesta és l'apocalipsi que no deixa dormir els totpoderosos i els immobilistes.