· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

23.09.2015 | 08:44

El dret a decidir: on és?
Inmaculada Canela Farré. Biòloga. girona.
Aquesta tarda he sortit de casa meva en direcció a Emili Grahit i quelcom m'ha fet pensar. Procuraré descriure-ho perquè s'ho imaginin bé:
Al carrer de la Creu, cantonada Cor de Maria, un grup de manifes?tants, la policia amb la cara tapada... Només ho havia vist abans a aquelles manifestacions tremendes del País Basc. La tornada era: «Nosaltres parim, nosaltres decidim». He passat pel cantó, no m'han dit res. Allà, a quatre passes, hi havia famílies, nens i nenes, gent que entraven a inaugurar un local; un local que acull una expo?si?ció. Es tracta d'una exposició que explica els inicis de la vida huma?na. Els voluntaris, perquè són voluntaris, donen a conèixer els orígens de l'ésser humà des de la concepció a tothom qui ho desitja, i ajuden les dones embarassades que puguin tenir dificultats (els do?nen roba, llet, etc).
Quan he arribat a casa, m'he preguntat: per què no podem ser lliures per defensar la vida? Què no ho són elles per avortar?

Raons per votar socialista
Josep Nadal Rius. girona.

Obro la bústia del portal. Plena de propaganda electoral, fins aquí tot normal. D'entre el paperam, de seguida em trobo el sobre amb el rostre amb el mig somriure tipus gioconda del candidat Miquel Iceta del PSC. Em fixo en el revers del sobre. Literal i bilingüe en llegeixo el le?ma: «15 Raons per votar Socialista».
L'obro: A dins hi trobo la carta del candidat, la papereta i el sobre de votació, i un tríptic informatiu, també bilingüe, amb el títol «10 Raons per votar Socialista».
Alguna cosa falla, intueixo. Pel camí, s'han perdut 5 Raons per votar Socialista. Per contra, penso, vet aquí 1 Raó més per no votar Socialista.

Què ens està passant?
Kim Durall. BANYOLES.

Molts polítics actuals de la Generalitat es comporten com uns ir?responsables obsessius, entorn a un Mas tan incompetent que ja ha enfonsat diverses empreses.
L'independentisme, a la Unió Europea democràtica, a part de no tenir sentit, no és més que interès econòmic o passional, però contrari a les directrius del progrés.
Romeva, un personatge de faça?na, com el «president», sense idees transcendents dins del seu alopècic cap tan clar per fora com buit i confús per dins.
El sensat és que els pobles col?la?borin entre ells, que les races mun?dials intercanviïn idees i participin en projectes comuns. El seny i la racionalitat no són patrimoni dels petits regnats caciquils, tan tancats a l'avenç, a l'intercanvi i a la col·laboració imprescindible per a qualsevol empresa huma?na. Cal eradicar els dirigents visionaris del nostre precari món, per po?der avançar. Molts polítics mun?dials també ens semblen babèlics, tancats i confusos, més interessats i passionals que objectius, responsables i capaços.

Catalunya vol la independència?
Josep Bonavia Ramió. girona.

No, Catalunya no vol la indepència. La falta de respecte d'Espanya envers Catalunya fa que el poble català anheli, reclami, exigeixi la llibertat que li varen arrebassar els espanyols i francesos, a més, de fracturar, dividir, esquinçar, repar?tir-se la geografia del nostre país. Això es el que manifestem i reclamem aquests últims anys amb contundència pacífica l'11 de setembre.
Per independitzar-nos, Catalunya hauria d'haver format part d'Espanya, però Catalunya no s'ha sentit mai part d'Espanya. Catalunya ha sigut segrestada, retinguda per la força de les armes. I ara, amb la seva amnèsia històrica, ens vénen amb el conte de que els catalans volem dividir Espanya. Ens volen fer por amb l'amenaça que els nostres pensionistes no rebran la seva pensió, quan tots sabem que el percentatge més gran que reben els pensionistes espanyols surt de Catalunya, i, amagant la veritat de que tot país està obligat a pagar la pensió del qui ha cotitzat pel treball realitzat en aquest, tal com la va cobrar el meu oncle republicà exiliat a França i tal com l'obtindran els marro?quins i altres immigrants quan puguin cobrar-la des del seu país d'origen. Ens volen espantar amenaçant-nos que sortirem d'Europa. I què? El món no s'acaba a Europa, si més no, tindrem el suport dels països com Filipines, i països sud-americans, que varen poder desempallagar-se de l'ofegadora i espoliadora abraçada de la «madre patria». Hi ha altres sortides, altres mercats. Es pot tancar una porta però se n'obren d'altres. És més, Europa voldrà que en formem part, ara, ha de fer el numeret de cara a Espanya.
Endavant poble català, ja ho tenim a l'abast. Visca Catalunya lliure.

Un apunt més sobre el Vol
Lluís Torner i Callicó. girona.

Ens sap greu incidir sobre un tema que ja ha sigut objecte de molts comentaris; es tracta d'aquesta mena de construcció -amb tots els respectes en diríem «andròmina»- que es va col·locar a tocar el pont de Pedra, un indret pertanyent al Barri Vell, on els que hi tenim o hi hem tingut un habitatge, en especial si aquest dóna al riu, estem totalment controlats i tutelats per l'Ajuntament, amb una extrema vigilància sobre color, forma, obres a fer-hi, materials de tota mena, com, fins i tot, pel que fa a la corda de les persianes, etc... Quan avui dia hi ha elements que, sense trencar l'harmonia, ni el color o la forma, poden ser més resistents i més pràctics. Sembla que algú ha oblidat que estem al segle XXI i s'han fet molts avenços, no!
Amb la col·locació de l'esmentada construcció, talment com en el seu dia passà també, amb el «Niu» que es posà sobre la sala d'exposicions de la Rambla, o aquell fanal que es plantà enfront de l'Ajuntament, no sols s'infringien les normes constructives del Barri Vell, sinó que constituïen un pegat, en consideració a la visió estètica dels respectius entorns. Essent alhora, també, un greuge comparatiu, enfront a l'exigent normativa que s'aplica als veïns.
Tot i així, les coses val més dir-les pel seu nom, obertament, sense ofendre a ningú, en lloc d'obrar d'amagatotis, com el que s'ha fet amb l'esmentat «Vol», d'embrutar-lo, tirant-hi pintura negra, la qual cosa ha acabat de donar-li una imatge pitjor de la que ja tenia.

El cartell de Temporada Alta
Lola Arpa i Maria Soler. peratallada.

El cartell  de Temporda Alta d'aquest any, inoportú  i ofensiu, ?desmereix totalment  l'alt nivell i la qualitat que ha aconsseguit aquest festival gironí. Caldria demanar responsabilitats als impulsors.
 Ens sumem doncs al bon ?criteri  d'aquells que demanen que es retirin tots els cartells de promoció d'aquest festival que pengen per la ciutat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema